20/10/2019

El problema del periodisme ouija de 'La Razón'

2 min
El problema del periodisme 'ouija' de 'La Razón'

BarcelonaNo passa setmana sense que topi amb un titular ouija de La Razón: aquelles formulacions fantasmagòriques en què tot una institució inanimada cobra vida i s'expressa a través d'una font ectoplasmàtica i anònima. L'últim exemple és: “La Guàrdia Urbana: «Tenim ordres de Colau de no intervenir contra els CDR»”. Ho diu un agent a qui converteixen per la cara en portaveu del cos i de qui no sabem res. Com que no dona la cara, ignorem –per exemple– si és un votant de Vox, algú descontent amb el cos o, directament, si existeix en realitat.

Perquè aquest és el drama. Si jo escrivís el següent titular "'La Razón': «Ens inventem les cites»" i, en el text, digués que m'ho ha revelat un redactor del diari de qui en protegeixo l'anonimat, el rotatiu de Marhuenda no tindria cap capacitat per fer-me rectificar. Si ho intentés, jo invocaria el secret professional i llestos. La hipèrbole d'agafar una veu i elevar-la a categoria també em sortiria gratis. I me'n deslliuraria tant si efectivament hagués parlat amb un redactor com si m'ho hagués inventat (com és el cas). En un sistema mediàtic normal, un abús tan greu de fonts anònimes minaria la credibilitat del mitjà i l'empenyeria a la residualitat. Però l'espanyol no és un sistema mediàtic normal (tampoc el català, però per motius diferents). En tot cas, si La Razón se'n surt és per dos motius. Primer, perquè es tracta d'una operació política de Planeta –Josep Martí Gómez ho explica prou diàfanament a Los Lara– i, per tant, el diari no depèn de la seva credibilitat. I, segon, per l'efecte cambra d'eco: en un món de narratives polaritzades, les xarxes socials i els seus algoritmes afavoreixen que el públic es replegui i acabi escoltant només els mitjans que reafirmen les seves conviccions prèvies. La dreta ho ha sabut fer especialment bé, de Fox News a la Cope, de Breitbart a La Razón.

stats