El problema dels 'miguelsbosés' i el coronavirus
BarcelonaDe la mateixa manera que no exigim a un neurocirurgià que sàpiga cantar La traviata mentre remena els nostres lòbuls, tampoc no hauríem de demanar als cantants coneixements gaire sofisticats sobre virologia. Però, per aquells misteris de la naturalesa humana, les opinions sobre el covid d'algú conegut per cantar coses com seré tu amante bandido, bandido s'han convertit en un tema gràcies a (o per culpa de) les xarxes socials. (I, per ser justos, d'un cert seguidisme de la premsa, començant per aquest mateix article meu.) El fenomen és internacional. A Espanya hi ha Miguel Bosé, però al Regne Unit, per exemple, Noel Gallagher –el guitarrista d'Oasis– o Ian Brown –el cantant de Stone Roses– han estat escampant ximpleries similars.
El cas és que el Reuters Institute ha volgut posar una mica de ciència a aquest efecte. I ha determinat que el 20% dels continguts desinformatius sobre la pandèmia tenien com a autor polítics de primer nivell, famosos o figures prominents, la qual cosa és greu, perquè se suposa que quan la societat et presta un altaveu el privilegi s'acompanya del deure moral de fer-lo servir amb responsabilitat. Perquè el més preocupant és que aquest 20% és capaç de posar en marxa fins al 69% de les interaccions a les xarxes socials amb aquests detritus infoxicadors.
Com se soluciona, això? A parer del Reuters, és difícil fer-ho, perquè la desinformació es dissemina de múltiples maneres i, per tant, cal pensar més aviat en un conjunt de mesures. Però sí que hi ha una noció clara: cal millorar els canals a partir dels quals les xarxes socials –a l'espera que prenguin plena responsabilitat sobre els continguts que acullen– s'assabenten d'un determinat contingut tòxic. Més verificació, reclama l'estudi. És a dir, més periodisme.
