Els problemes d'extorquir l'home més ric del món

BarcelonaJeff Bezos, propietari d'Amazon i el 'Washington Post', ha fet públics els correus electrònics amb els quals l'extorsionaven. Resulta que el 'National Enquirer' va publicar missatges privats d'una infidelitat comesa per l'empresari. I amenaçaven amb mostrar fotografies íntimes que ell havia enviat a la seva amant. El preu d'estripar-les? Que deixés d'investigar l'origen de les primeres filtracions i que el 'Post' parés de revelar els poc decorosos vincles del mitjà amb Trump i la monarquia saudita.

Dues microreflexions sobre el cas. 1) Bezos demostra gran elegància i coneixement de les regles del periodisme fent servir una plataforma externa (Medium.com) i no el seu diari per respondre. Ell mateix admet que va comprar el diari per sentir-se satisfet quan tingui 90 anys i repassi la seva vida. És una 'vanity investment' (inversió en vanitat) en tota regla, però amb una dimensió cívica, de tall anglosaxó, innegable. 2) Bezos treu una conclusió demolidora: els extorquidors estan tan segurs de sortir-se amb la seva que posen el xantatge per escrit (!). Ell, assumint un cost personal important, és conscient que és l'home més ric del món i decideix trencar aquesta impunitat. No ho diu directament, però sí que insinua que ho fa per totes les persones que es van plegar al xantatge perquè no s'ho podien permetre. Aquest mecanisme de xantatge no és generalitzat, però se'n troben exemples arreu del món. També a Catalunya i Espanya. I és una assignatura pendent dels mitjans honestos despullar els que han fet més negoci deixant de publicar que publicant. El problema, esclar, és sustentar-ho documentalment.

Al fundador d'Amazon se'l pot criticar des de molts angles, però la gestió d'aquesta crisi, des d'un punt de vista comunicatiu, evidencia que a la redacció del 'Washington Post' no hi va entrar només un talonari.