La publicitat institucional (dels altres) és molt dolenta

Un dels mantres massa cops entonats pels diaris de Madrid és que la premsa 'perifèrica' –és a dir, els pèrfids diaris nacionalistes– viu de les subvencions i dels anuncis governamentals. És certament un exercici d'amnèsia formidable, perquè evidentment aquestes capçaleres no només reben anuncis de l'Estat, de la Comunitat de Madrid i de l'Ajuntament de Madrid, sinó que també es beneficien dels tentacles que el govern espanyol té a l'Íbex-35 i les seves molt regulades empreses.

El professor universitari Miguel Álvarez Peralta, de la Universitat de Castella-la Manxa, presentava fa alguns dies un estudi revelador. Hi explicava, per exemple, que 'El País' prestava “més atenció a governs nacionalistes de CiU, del tripartit català, del PNB i Bildu al País Basc, així com a bastions tradicionals del Partit Popular". I, en canvi, “no es registren notícies de l'Estat o de Madrid”. El mateix fenomen s'observa a 'El Mundo'. I esmenta casos d'ús il·legítim d'aquesta comunicació social institucional com ara el que afectava el ministeri de Sanitat, un altre que involucrava Alfonso Rojo i 'Periodista Digital', un afer anomenat el Pulso, un altre que –sota el nom de Canal de d'Isabel II– afectava 'La Razón' i altres mitjans, el cas Botella... Només l'Arpegio va merèixer ser consignat pels dos grans diaris espanyols. Aquest investigador, en canvi, no va trobar referències de la resta de casos (que, per exemple, sí que van aparèixer a 'Eldiario.es').

La conclusió és clara: la gran premsa de Madrid s'aprofita de l'opacitat de l'Estat per bastir un relat que alimenta allò del 'despilfarro autonómico'. Però, per fer-ho, distorsiona la realitat: que ells són els primers beneficiaris de la gran màquina de diners i de poder en què s'ha convertit el Macromadrid de l'Espanya radial. Després de dir que l'infern són els altres, Sartre hauria d'haver recordat que la publicitat institucional... també són els altres.