10/08/2018

El relat mediàtic espanyol ja és irreconciliable amb Catalunya

2 min
El jutge imputa el director d’‘El País’ per la demanda  de Mediapro

BarcelonaAquest ha sigut l'any de màxima tensió entre Catalunya i l'Estat de les últimes dècades. El resultat probablement no satisfà cap de les parts en conflicte, però és evident que l'1-O serà ja per sempre més una data indeleble del catalanisme. I que s'han mogut coses. Avui voldria fixar-me en el panorama després de la batalla, a la premsa de Madrid.

Les vendes d''El País' a Catalunya segueixen desplomant-se, fins al punt que el diari ja no és una marca de referència com havia sigut. El mandat d'Antonio Caño s'ha demostrat funest per al prestigi de la capçalera i està per veure si la nova directora, Soledad Gallego-Díaz, podrà redreçar el rumb d'un rotatiu que molts dies era indistingible de 'La Razón', en fons i actitud. Mentrestant, la caverna també accentua la seva residualització a Catalunya, però té una gran capacitat per marcar l'agenda pública, en tant que a Espanya si és rellevant. Com que fa sis anys que escric el 'Pareu màquines', ja tinc el fetge bregat a les seves impostures. Però més enllà de l'anticatalanisme que destil·len aquestes capçaleres, el que és novetat d'aquest curs és el distanciament desacomplexat respecte la realitat. És a dir, la capacitat de mantenir un relat no sustentat per fets demostrables, sinó per opinions (no gaire meditades, però opinions lliures al capdavall) i dogmes de fe. Molta emoció, molt d'orgull ferit i poca racionalitat.

Ha quedat acreditada, doncs, la seva renúncia al mercat català. I és per això que escriuen les barbaritats que escriuen: no prenen a Catalunya, però exciten la por del lector que s'ho mira a uns centenars de quilòmetres de distància. Veig summament difícil que Catalunya encaixi ja mai més en el projecte espanyol. I un dels motius és aquesta bretxa entre els dos relats mediàtics irreconciliables. No hi ha sutura possible, amb els diaris de Madrid. (Demà, premsa catalana).

stats