La recepta per preparar un bon secret de sumari ibèric

BarcelonaÉs comú l'error de creure que 'secret de sumari' vol dir que les diligències d'un cas no es fan públiques per tal de no perjudicar la investigació. No pas a Espanya, on el secret de sumari és, senzillament, un tall culinari. Igual que hi ha secret ibèric –que no deixa de ser aixella de porc, venuda de manera més finolis– hi ha secret de sumari, és a dir, el tall de la instrucció en fines rodanxes que es van subministrant a la premsa amiga. La idea, de fàcil preparació, és que els efectes polítics i mediàtics que es busquen en una operació es comencin a notar molt abans que es cogui el cas. "Puigdemont va enviar la seva germana a la reunió amb un enllaç de Torra", diu en portada l''Abc'. Deixant de banda la pregunta òbvia –"I quin problema hi ha?"– molts factors fan pensar que la història no és tal com s'està presentant. Al capdavall, Torra i Puigdemont es veuen sovint i de manera oberta. El més psicodèlic de la portada, però, és el muntatge gràfic. Han reunit una sèrie d'edificis emblemàtics de Barcelona –la Sagrada Família, l'Hotel Vela, la Torre Agbar...– i just a sobre es veuen tres núvols amb formes de números que dibuixen un 155. Sense tanta lisèrgia, però igual esperit, 'El País' titula "Els CDR detinguts van establir un «canal segur» d'enllaç entre Torra i Puigdemont, segons la investigació". Al primer paràgraf, però, desinfla l'assumpte: "Aquest sistema [...] no va arribar a passar d'un «assaig d'infraestructura» de comunicació que «no va arribar a anar més enllà»". O sigui, que el gran tema del dia del marc "violència catalana" és una activitat no delictiva que ni tan sols va passar d'assaig.

També a 'El Mundo' ha acabat aterrant, com si fos un frisbi, una rodanxeta de secret: la típica resolució judicial que arriba abans a la redacció amiga que a les parts. "El 'CNI català' va encarregar als CDR l'«assalt al Parlament», segons el jutge". Faria riure si no fos tan indigest.