20/02/2020

La falta de seguretat informàtica també afecta la qualitat del periodisme

2 min
La policia australiana va gestionar en secret un gran fòrum pedòfil d’internet

BarcelonaViatjant es coneixen cultures, llengües, estils arquitectònics, menges i, en el cas d'Ahana Datta, maneres d'atacar els periodistes amb la tecnologia. Cap de seguretat cibernètica del Financial Times, va embarcar-se en un tour per les diferents delegacions que té el diari escampades pel món i ha escrit a la Columbia Journalism Review un interessant resum de les seves conclusions. Segons explica, a l'Europa de l'Est, la moda és fer atacs de phishing –pesca de dades– creatius, com ara crear perfils falsos a LinkedIn i mirar de fer amistat amb la víctima. A l'Àsia, els periodistes solen ser abordats físicament al carrer. Han quedat amb alguna font i, de sobte, apareixen oficials que estaven al cas de la cita i es presenten per desbaratar-la. A Londres, uns redactors que travessaven un pont sobre el Tàmesi van veure com un individu, sense dissimular, apuntava un micròfon làser cap a la redacció del diari, que era a l'altra riba. Datta recomana Signal per sobre de WhatsApp i portar una bossa Faraday per blocar els intents d'eliminar la informació d'un dispositiu. Un dels casos més espectacular és el d'uns reporters que van rebre trucades de WhatsApp de números no coneguts. Al cap de poc temps, la bateria s'havia descarregat immediatament i la pantalla havia quedat bloquejada: estaven perseguint una història sobre vigilància d'activistes al Pròxim Orient. Datta explica que no hi ha defensa possible, si és un estat qui ataca, així que va proporcionar mòbils precarregats als periodistes que seguien aquella investigació.

Tots aquests casos ens parlen, de nou, dels efectes de la precarització en l'ofici i, per tant, en la qualitat del periodisme. Si els reporters se senten indefensos, el comprensible sentit de la protecció els farà curar-se en salut i evitar els riscos.

stats