El mite sobre la mortalitat dels huracans femenins

Tenia tota la pinta d’aquests estudis absurds que fan fortuna perquè asseguren clics a les edicions digitals, però em va cridar l’atenció perquè la BBC se’n feia ressò i no solen frivolitzar amb la ciència. Els huracans amb nom femení fan més morts que els que tenen nom d’home, asseguraven. I això era així perquè la gent es confiava més amb els noms de dona, per allò dels estereotips. Estrany, oi? L’estudi -sense que serveixi de precedent!- venia d’investigadors universitaris i tenia metodologia científica: no era filfa viral. La llàstima és que, tot i així, tenia errors de plantejament, derivats del fet que hi barrejaven estadístiques de quan els huracans tenien noms exclusivament femenins amb les de quan s’alternaven. Tenint en compte que les infraestructures i sistemes de detecció han tendit a reduir el nombre de morts de cada desastre és normal que els huracans antics -batejats només en femení- disparin les estadístiques. I després hi ha el fet que quatre huracans ( Diane, Camille, Agnes i Sandy ) acaparin el 38,5% de les morts de l’estudi. De nou, els tres primers corresponen a l’època dels noms de dona. Si es treuen de l’equació, les dades són més equilibrades. Un altre rang d’objeccions són les que es refereixen a com s’atribueix la diferència de morts segons el nom exclusivament al factor del nom. La veritat és que resulta divertit llegir a internet tota la controvèrsia generada per l’estudi (bé, depenent de quines siguin les aficions de cadascú). Pocs espectacles més edificants que científics barallant-se civilitzadament, armats de bata i ironia. I, pel que fa al gremi periodístic, ens recorda que com més estrambòtica sigui una conclusió, més val la pena mirar-se-la a fons, per molt que vingui avalada pel logotip d’una universitat americana.