PAREU MÀQUINES

Alguns són més de Valls, d'altres són més de Rivera

Divisió a la premsa sobre a qui cal culpar del trencament del grup municipal de Ciutadans

Res de Bustamante i Echevarría: la separació de l'any és la de Manuel Valls i Albert Rivera. Però, de la mateixa manera que la premsa rosa exagera gestos i intencions, també la política tira sovint de llàgrimes de cocodril. "Rivera trenca amb Valls després que Colau pengi el llaç groc", titula 'El Mundo'. És una portada pensada per justificar el cop de porta. El llaç groc només és l'excusa. Com va passar amb Tom Cruise i Penélope Cruz, de qui ningú apostava que complirien les noces de plata. En tot cas, el diari compra la narrativa de Ciutadans, que a través d'una font anònima titlla de "fiasco" el seu candidat. En canvi, a 'La Razón' mantenen una estratègia diferent. "Rivera trenca amb Valls i li deixa viu lliure per a un nou partit", escriuen. Però és més eloqüent el subtítol: "Crítiques internes a Arrimadas per la pèrdua d'espai a Catalunya: «Ens ha deixat penjats »". Com que el diari fa tot el possible per sostenir el PP, qualsevol ocasió per criticar els taronges és bona. I vendre la idea d'un nou partit debilita les expectatives de Ciutadans a Catalunya: si es reparteixen els vots, difícilment serà el més votat al Parlament, la qual cosa ajuda a emmascarar el paper ja gairebé residual del PP: tot de primer curs de maquiavel·lisme.

A 'El Periódico', encara contents per tenir Collboni al govern municipal –fins al punt que l'igualaven a l'alcaldessa en el titular de diumenge– opten per "Rivera s'atrinxera i talla amb Valls a Barcelona". Queda clar sobre qui carreguen les tintes. Rivera l'atrinxerat, és a dir, el preamortitzat que es resisteix a adaptar-se a la nova situació. S'accentuen, doncs, els símptomes d'incomoditat del poder amb Rivera, després que qui havia de ser el 'wonder boy' de la regeneració política de la dreta vagi complint anys i eleccions sense acabar de consumar.