18/03/2015

Les vèrtebres cervantines com a arma llancívola

2 min
Portada de l'Abc, 18 de març del 2014

Aquests trossets de calci petrificat que aparentment, quatre segles enrere, van sostenir la carn i el múscul de Cervantes donen munició als diaris perquè -mals temps per a la lírica- continuïn fent els seus business polítics. L’editorial de l’Abc, per exemple, apel·la a “sentir orgull”, però -fent bona aquella màxima que els nacionalismes sempre són els dels altres- s’apressa a afegir: “Sense necessitat de convertir-lo en una ficció, com fan els nacionalismes, ni renegar d’ell, com passa a les nacions acomplexades”. Altres disparen contra Ana Botella, alcaldessa de Madrid i sufragadora -que no sufraguista- de la cosa. És el cas d’El País, que a la secció no signada d’El Acento diu que les excavacions s’han fet a so de bombo i plateret publicitari i deixa caure: “A Ana Botella li va estupendament culminar el seu gris mandat amb la trobada indubtable de les restes del més insigne dels escriptors en llengua espanyola”. De fet, El País és el diari que més aigualeix la trobada, amb el titular “Possiblement, aquí jau Cervantes”. Pocs titulars trobareu als diaris que comencin amb adverbis. La resta del quiosc madrileny dóna per bona la troballa als titulars de primeres pàgines i deixa els dubtes per a la lletra petita.

També algun diari català polititza la cosa. L’editorial de La Vanguardia diu: “Podríem preguntar-nos, en aquest sentit, per què altres ciutats amb un passat cervantí no veneren com podrien aquest llegat”, en una referència a Barcelona estil una-coneguda-marca-de-refrescos. I rebla: “L’any que ve se celebrarà el quart centenari de la mort de Cervantes. I és bo saber que a Madrid, gràcies a la investigació ara desenvolupada, ja sabrem on anar per retre-li homenatge”. Bastint ponts, sí senyor.

stats