Publicitat
Publicitat

El veterà ‘Diari de Vilanova’ busca qui el salvi del tancament

El degà de la premsa estatal ha de trobar comprador abans del juny

Després de 165 anys d’història, el Diari de Vilanova arriba a una de les seves hores més decisives. En concurs de creditors des del febrer del 2012, la capçalera podria tancar si no troba comprador abans que acabi el procés concursal. La setmana clau serà la primera de juny, en què s’han d’obrir les pliques de les ofertes presentades. Les setze persones que treballen al rotatiu degà de la premsa espanyola tenen l’esperança posada en algú vinculat al periodisme -del qual no s’ha fet pública la identitat- que podria posar sobre la taula els diners suficients per salvar la històrica capçalera i els llocs de treball. La proposta, però, ha de comptar amb el vistiplau de l’administrador concursal, que ha de decidir si la proposta presentada dóna prou garanties.

El mitjà va pactar amb els seus creditors un pagament íntegre del deute, sense quitances, amb vuit anys de termini. Partia de la base que el nivell d’ingressos es mantindria, però no ha sigut el cas. “El diari manté una tirada de 5.000 exemplars, que és força àmplia per a un municipi com Vilanova, però amb això només es paga la impremta”, explica Eulàlia Sòria, directora de comunicació del rotatiu. “El problema el tenim amb la publicitat, que amb la crisi ha entrat en un cicle de caiguda lliure i s’ha desplomat un 70% des del 2008”.

Al llarg dels últims anys el diari ha anat perdent plantilla. Quan va començar la crisi hi havia 32 persones treballant-hi. “Hem resistit com hem pogut, però és evident que, per fer un bon diari, necessites gent: humans que escriguin”, explica Sòria sobre la importància de trobar un comprador que no només es quedi la marca sinó que compri també la unitat productiva. “I tenim moltes coses a fer. No hem pogut actualitzar el diari a l’era digital perquè havíem de lluitar per sobreviure. Necessitem fer una renovació del disseny i repensar el concepte del diari a la web”, conclou.

Des del jutjat hauran d’avaluar el pla de viabilitat, a cinc anys vista, i com es liquida el deute del diari, que ronda el mig milió d’euros i que correspon en bona mesura a les quotes de la Seguretat Social no pagada dels treballadors. “Som conscients que el mercat ha sigut el detonant de la crisi. Ho podríem haver fet millor? Probablement. Hem tingut encerts i desencerts, però em conduït el diari tan bé com sabíem i seguim entossudits a tirar-lo endavant”, assegura Sòria.

Un jove pioner

Josep Pers i Ricart només tenia 21 anys quan va fundar i dirigir el primer Diario de Villanueva, que va debutar l’1 d’agost del 1850. Eren quatre pàgines, una mica més petites que un DinA4, on hi havia notícies generals, agrícoles, comercials, les hores de la missa, els edictes de l’alcalde i un fulletó. L’any 1920 es va convertir en setmanari i va seguir-se editant fins que va començar la Guerra Civil. Pers va morir prematurament, als 26 anys, de manera que tot just va veure l’inici d’una aventura periodística que aleshores s’adreçava a una ciutat de 9.000 habitants (actualment Vilanova i la Geltrú en té més de 65.000). El 1898 comença a introduir el català, que va anar guanyant presència al llarg dels anys.

Durant la guerra l’editor va seguir publicant, sense periodicitat establerta, unes gasetilles amb informació sobre el conflicte. Aquesta interrupció, fins a l’any 1942, és la que fa que alguns estudiosos no li concedeixin el rang de diari degà. Però des del Diari de Vilanova es defensa aquesta continuïtat de la capçalera i es recorda que, l’any 1942, va ser el primer diari no provincial que va rebre permís per reobrir.

La segona etapa abraça, doncs, des d’aleshores i fins al 1976, l’any en què va recuperar el nom en català de Diari de Vilanova. Com en molts indrets de Catalunya que havien tingut diaris editats per institucions lligades al Movimiento, els redactors van convertir-se en editors. I així començava la tercera etapa del mitjà, que arriba fins als nostres dies.

Postveritat