Aquest gol era difícil de parar. Els Yacht són un duo de música electrònica format per Jona Bechtolt i Claire L. Evans, que són parella sentimental, a banda d’artística. (Si tenen curiositat per escoltar-los, el seu treball més reeixit d’una discografia irregular és See mystery lights). El cas és que, segons van denunciar a Facebook, algú va robar i pujar a internet un vídeo sexual que van gravar per a consum propi. Al cap d’un dia, anunciaven una maniobra sorprenent: ja que el vídeo era a la xarxa, l’oferien a la seva web, previ pagament de cinc dòlars. Era un intent, deien, d’almenys recuperar-ne el control. Diversos mitjans es van fer ressò de la història. I les revistes musicals, quasi totes: si no van caure en l’afer del robatori del vídeo, van mossegar l’ham amb l’enganyifa de descarregar-se’l legalment. Perquè, efectivament, era una maniobra publicitària: al cap de poques hores apareixia al portal pornogràfic PornHub el vídeo Yacht sex tape, que no era sinó un avançament del seu nou treball. El clip simulava ser un vídeo sexual, rodat amb llum nocturna, i quan semblava que començava el marro hi havia un inesperat gir de guió. L’empipada dels mitjans és comprensible. La banda ha aprofitat que se li atorgava confiança de font autoritzada per intoxicar els digitals i aconseguir propaganda (gratis) per al seu nou disc. Hi ha qui els ha criticat per haver banalitzat amb les víctimes reals del  revenge porn i altres formes d’assetjament sexual a la xarxa i violacions de privacitat. La banda, finalment,  ha demanat disculpes per aquesta acusació concreta però, aparentment, segueix defensant la legitimitat de l’ensarronada als mitjans com a mètode per denunciar els seus errors de protocol. Sóc el primer que intenta exposar-los en aquesta columna però, Yacht, nah, no cola.