Els xiulets als prínceps: molta web i poc paper

Fa dos dies em queixava de la dictadura del clic. Avui n'explicaré un efecte positiu. Els prínceps d'Astúries es van trobar que la seva entrada al recinte on havien de lliurar els premis Cervantes va ser salpebrada per xiulets i increpacions. Els diaris, a les seves edicions de paper, o bé ometien l'incident -com La Razón - o bé hi passaven de puntetes i el relegaven a alguna frase solta al mig de les extenses cròniques: segons La Vanguardia , tot just eren "alguns crits a favor de la República". El País , en canvi, hi va veure "protestes dels afectats per les retallades" de dues escoles públiques. L' Abc assegurava que tothom havia aplaudit els prínceps "a excepció d'un petit grup que protestava amb banderes tricolor i cartells d'IU". I El Mundo ho liquidava amb "alguns que esbroncaven amb força", dit al paràgraf vintè de la cobertura. La profilaxi del paper. A les webs, en canvi, el clic manava i El País , El Mundo i l' Abc no passaven ànsia mostrant el vídeo a les seves portades. Un vídeo, per cert, en què es veuen pocs aplaudiments i se senten, en canvi, bastants xiulets. Però, esclar, els vídeos o les webs no acaben als dossiers de premsa que, cada matí, es dipositen als escriptoris dels despatxos del poder. A pocs centímetres del telèfon, per entendre'ns.

Al racó de pensar

FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS

ARTICULISTA D''EL MUNDO'

"La cosa sindical està representada per aquest Pastrana de la UGT-Andalusia, que mentre es feia un ERO gastava 850 euros en una mariscada al Hilton"