Bon Sant Jordi!

Anys enrere, quan oferies una rosa, algun client et rebutjava l’obsequi, amb caixes destrempades, recordant-te la distància que hi ha de Palma a Barcelona. Demà, si el sol acompanya, farem impossibles perquè bastin per a tothom. Els darrers tres anys, Ciutat ha bategat a un mateix ritme pels carrers i parades de sempre.

Sempre hi haurà el que renega de trescar a la recerca d’un títol de manera gregària, però pel mateix motiu que ens alimenta a tots, acabarà accedint inevitablement a la festa. També hi guaitaran molts d’autors, per comprovar si el seu llibre nounat és a primera fila i, si no és així, trucaran immediatament a l’editor (figurau-vos ara amb els mòbils la ràpida reacció en cadena). Aquest, comprovada la magnitud de la injustícia, també tocarà el telèfon al distribuïdor que, estressat de feina, se’l llevarà de damunt, comprometent-se a posar el llibre al carrer en una o dues hores. En altres paraules, que la darrera baula de la cadena és la que aguanta més estirades, la del repartidor de la casa (o el transportista de torn), que probablement haurà d’interrompre el seu berenar i les passarà magres per travessar el trànsit; la comanda d’urgència l’agafarà fora del magatzem i haurà de creuar Ciutat dues vegades. Després, suarà i lluitarà si cal amb la policia per poder apropar-se amb el camió a la zona més propera d’on estan ubicades les taules. Tot el sector ballarà per la demanda d’un títol. Passa cada any. El darrer llibre d’humor d’un conegut autor televisiu, la darrera novel·la del consagrat X, el best-seller aquell que parla tan bé de l’Opus, o qualsevol eminència literària del moment.

Pugna per controlar el mercat

Ens aprofitarem de la lluita salvatge dels editors. Podem trobar de tot, i més en edicions de butxaca, en aquesta pugna per controlar el mercat que, com a conseqüència, ha col·locat títols interessantíssims a molt baix preu. No és com un temps, els preus no són elevats, sols es paga la novetat del moment, però el llibre de fons no ha pujat pas amb l’euro, i es manté.

Trobareu el que cercàveu, i el llibreter/-a, que quasi no us podrà parlar, estarà encantat de servir-vos. El periodista de torn ens trucarà o ens farà una visita llampec, en el pitjor moment, li farem cinc cèntims del que s’està movent i després ho posarà tot a l’inrevés del que li hem dit o no. Alguna mestra s’aproparà amb els seus alumnes, que ens començaran a fer preguntes en el moment, l’hora i el dia menys indicat de l’any. No hi fa res, qualsevol altre client pietós farà impossible que puguem acabar del tot la feina. Algú a qui no t’importaria gaire estrangular ha decidit venir a contar-te la vida, un dia com avui, i et fa de guardaespatlles dintre de la llibreria, mentre tu gaudeixes de vendre tots els llibres que quedaven al món. Tots, menys un. Mires el rellotge, el repartidor es torba.

El pobre home

Han passat hores, sembla mentida, quasi senten flastomar tots els botiguers a la vegada, quan el pobre home, tot sufocat i quasi sense alè, fa grinyolar el carretó al final del carrer. Et duu el títol, i que putes... ni ha berenat, ni ha dinat i té un municipal que li glopa al clatell que, si no fa via, l’empaperarà. Quan entra a ca nostra, es recorda que ha deixat oberta la camiona i que el darrer pic li van fotre dues capses de llibres que ha hagut de pagar de la seva butxaca. Mentre li segell l’entrada, el felicito i li agraesc sarcàsticament l’entrega a en Jordi (que, angoixat, aprofita un moment per pixar, mentre amb l’altra mà tranquil·litza un altre llibreter garantint-li que, aviat, quan acabi la feina que està fent, el veurà aparèixer per la seva porta).

El maleït títol

Obro la capsa per comprovar que sigui el maleït títol que ens manca i ho és, ja ho crec, ben nouet. La coberta amolla un llambreig insolent, només solcat pel títol que ens confirma que és el polèmic assaig que ha sortit ressenyat a tots els mitjans i tothom demana: “La Cultura és llibertat?”.