El retorn del periodisme

Feia molt temps que la indústria dels mitjans no tenia bones notícies per explicar sobre si mateixa

Després d'anys de mala salut, la indústria dels mitjans finalment està donant alguns senyals d'una modesta recuperació. Segons l''Informe sobre notícies digitals 2018' –l'enquesta més integral sobre el consum de mitjans digitals–, les subscripcions tendeixen a l'alça i la confiança dels consumidors s'ha estabilitzat. Per a un sector molt vilipendiat que cotitza en confiança, aquests èxits fràgils representen un progrés significatiu.

Sens dubte, els mitjans del món segueixen tenint problemes; l'informe, realitzat per l'Institut Reuters per a l'Estudi del Periodisme, demostra que només el 44% dels consumidors de notícies es creuen el que publiquen les capçaleres de mitjans establerts. Tot i això, aquesta xifra representa un increment d'un punt percentual respecte a l'any passat, fet que suggereix que el dèficit de confiança de la indústria ha deixat de créixer o, en realitat, està disminuint.

Altres dades són encara més optimistes; per exemple, el Baròmetre de Confiança d'Edelman ha determinat que els periodistes estan recuperant la seva credibilitat, mentre que la confiança general en el periodisme tradicional i en el periodisme online es troba en el seu pic més alt en set anys. Aquesta informació ha fet que l'empresa declari que "el retorn dels experts" ja és aquí.

Els atacs del president Donald Trump als anomenats "mitjans de notícies falses" han tingut l'efecte contrari

Tot i que pot ser que sigui massa aviat perquè els executius dels mitjans cantin victòria, hi ha senyals clarament positius per a una indústria la reputació de la qual ha quedat feta miques els últims anys. La polarització política ha fet que la gent sospités dels mitjans contraris a les seves opinions, i a més les retallades a les redaccions han degradat la qualitat del periodisme. Però, com suggereixen les noves dades, sembla que els periodistes estan trobant maneres de fer front a aquests reptes.

Potser la tendència més reveladora de l''Informe sobre notícies digitals' d'aquest any és la creixent desconfiança en les notícies compartides a les xarxes socials. Per exemple, el nostre estudi va determinar que només el 23% dels participants confien en les notícies que troben a les xarxes socials, i tot just el 34% creuen el que veuen als motors de cerca. Aquestes xifres probablement molesten Google, Facebook i altres gegants tecnològics, que no depenen menys de la confiança que les organitzacions de mitjans tradicionals.

Mentre que les plataformes com Facebook trontollen, molts mitjans tradicionals trepitgen ferm: les tendències de les subscripcions avalen aquesta conclusió. Dels 74.000 participants en l'enquesta, el 14% van dir que havien pagat per notícies digitals almenys una vegada durant els 12 mesos anteriors, i la mitjana als països nòrdics estava més a prop del 30%. Als Estats Units els atacs del president Donald Trump als anomenats "mitjans de notícies falses" han tingut l'efecte contrari: han portat més gent que mai a donar suport al periodisme independent. El 2016, per exemple, només el 9% dels consumidors nord-americans van pagar per notícies online; aquest percentatge va augmentar al 16% el 2017 i s'ha mantingut estable aquest any.

Fins i tot en països com el Regne Unit, on no escassegen els portals de notícies gratuïts, la gent inverteix en periodisme de qualitat. El model de sol·licitud de donacions o pagaments del 'The Guardian' està afavorint un gir financer. En gairebé tots els països on s'ha fet l'estudi la gent jove que se situa l'esquerra política és la més propensa a pagar.

Quan la gent paga pel contingut, els periodistes guanyen un incentiu per complir amb la seva tasca

Alguns crítics sostenen que el model de pagament dels mitjans contradiu l'esperit original d'internet, entès com un lloc per al lliure intercanvi d'idees, notícies i informació. Col·locar les millors històries darrere de murs de pagament, diuen els detractors, donarà lloc a notícies de segona classe per a ciutadans de segona classe.

Però aquest argument passa per alt tres punts essencials. Per començar, es pot suposar que la quantitat de persones connectades digitalment que no poden pagar per notícies és força petita; la voluntat de pagar té molt més a veure amb una qüestió de prioritats de despesa. A més, pagar per una cosa que un percep com a valuós ajuda a fer que ho sigui.

Finalment, per als que veritablement no poden pagar hi ha opcions viables perquè el periodisme de qualitat arribi a les llars de baixos ingressos. Per exemple, es podrien reformar les normatives fiscals de manera que la pràctica del periodisme fos més assequible, i el finançament del govern o les fundacions podria incrementar el suport per a la programació dels mitjans públics.

Quan la gent paga pel contingut, els periodistes guanyen un incentiu per complir amb la seva tasca. Examinen millor els seus productes a la recerca de valor, verifiquen les dades minuciosament, innoven, investiguen i disminueixen el soroll barat per captar l'atenció que avui envaeix tantes plataformes de xarxes socials. El millor de tot és que aquestes tendències es potencien mútuament; com millor és el periodisme, més el valoren els consumidors.

Feia molt temps que la indústria dels mitjans no tenia bones notícies per explicar sobre si mateixa. Ara que sí que en tenim, és imperatiu que ens esforcem més que mai per mantenir la tendència cap a la qualitat, la credibilitat i la viabilitat financera.

Copyright Project Syndicate