Per una Exposició de Revistes del Pirineu (1950-2020)

Conèixer i participar poden ben bé ser dues actituds complementàries

Alfred Pérez-Bastardas
4 min

He parlat amb molts pirinencs i tots m'han mostrat la seva ignorància, alhora que preocupació, per la falta de coneixements de les revistes que durant els darrers cinquanta anys s'han produït a l'Alt Pirineu i Aran. Ni jo mateix, conec moltes de les iniciatives produïdes a la Cerdanya, per exemple, perquè normalment han quedat enterrades en l'oblit per tenir poca incidència o per desconeixement històric. I ara que ja tenim a punt la Fira del Llibre Català, a on hi ha una mostra de quasi totes les revistes que surten en llengua catalana, potser és arribat el moment de pensar en una altra Exposició de Revistes del Pirineu, per fer-ne divulgació dins del mateix territori muntanyenc perquè els pirinencs en puguin gaudir i col·laborar en la seva propagació.

Ara és el moment de recopilar les cobertes i els exemplars per ensenyar i explicar moltes d'aquestes revistes (avui dia algunes en format digital), per donar-les a conèixer i divulgar les actuals perquè tinguin, a més, la possibilitat d'ampliar els lectors, i també d'incorporar més escriptors, subscriptors. Si no coneixem què es va fer durant els darrers vuitanta anys i com van anar les seves històries, mal podrem comprendre quins són els problemes que hi ha a la premsa comarcal pirinenca i que actualment encara en patim. Conèixer i participar poden ben bé ser dues actituds complementàries.

Necessitem conèixer les propostes sorgides després de la Guerra dels tres anys, i ensenyar-nos a nosaltres mateixos les possibilitats que hi va haver en aquell entorn, per explicar-nos també els fracassos, possibilitats de tenir revistes lliures, amb la llengua del país i acceptades pel públic comarcal. I aquestes consideracions també valen per ara. Es pot publicar en paper o és una quimera? Sempre més en digital? Però a la gent li agrada veure-ho en paper. Subscripció o gratuïta, amb anuncis o sense, amb subvencions de les administracions, o amb voluntat de les associacions, etc.

Exposar doncs exemplars d'aquestes revistes ens obriria un camí històric i de comprensió de cara al coneixement de l'actualitat. Qui sap de les revistes comarcals del Pallars, de l'Alt Urgell o de la Ribagorça, de l'Aran, del Ripollès o del Berguedà i de la Cerdanya, com també de la Garrotxa. Podríem incloure Andorra i el Rosselló, el Capcir i el Conflent, per citar alguns territoris sota administració francesa. Ningú sap quines foren les revistes, quines foren les propostes clandestines o no, publicades precàriament en català o castellà i francès, o en aranès, en els primers anys del franquisme i postfranquisme.

Ja ho sé que és molta feina la de recollir els exemplars i muntar una Exposició de revistes del Pirineu, que fos itinerant, per donar a conèixer el que es va fer i el que es fa, i participar-hi. Per exemple jo conec algunes revistes que s'editen ara com Mirmanda, Cadí Pedraforca, Lo Banyut, Sources, Fil Directe, Records de l'Aravó, i un parell en format digital com Querol i Ker, editades pel Grup de Recerca de Cerdanya, i encara Era i Interpontes, que recullen les comunicacions de les Jornades d'Estudi de Cerdanya i Alt Urgell, i d'Andorra, la Portella, però no en sé cap més.

No sabem tampoc què podem fer per enfortir l'aranès,"que està en caiguda lliure", diu Joan Obiols; ara sabem també de la revista Pirineu Actual, Àrnica (Valls d'Àneu), Aran, Tèrra Aranesa, Era Garbèra (per a infants i joves), ah! i no podem deixar passar per alt que existeix un Catàleg de literatura occitana editada a Catalunya per la Generalitat (fins al 2009). Com tampoc la Ripacurtia pirinenca, de la Ribagorça, de nou al carrer, i les revistes Pirineus, Pirineos, Muntanya (CEC), Pyréne, Pyrénnés, Lo Raier, Vèrtex, etc., i d'altres de centres excursionistes. També podem citar algunes revistes com L'Erol del Berguedà (i per extensió veure Cadí-Pedraforca 28 : 150 anys de revistes al Berguedà). Algunes revistes emblemàtiques desaparegudes com Actual (d'Andorra), Andorra, i de Cerdanya, Rufaca, Cerdanya, Ceretania, etc. a part, és clar la setmanal i periòdics de finals i primers de segle XIX-XX.

Caldria donar a conèixer moltes altres revistes que segur que van sortint en les diverses comarques i així poder donar la possibilitat que d'altres pirinencs coneixent-les puguin escriure i intervenir en el pensament i acció pirinenca. Una coordinació dels consells comarcals d'aquests territoris podria fer-se'n responsable i, un cop fet el muntatge, establir l'itinerari adequat per anar fent la mostra a tot el Pirineu.

El meu pare, que era farmacèutic deia que exposar és vendre, és a dir ensenyar equival a fer saber i un cop conegut sempre hi ha possibilitat de participar-hi. Ensenyem, doncs, el que s'ha fet i el que es fa, i potser podrem pensar en el que es podria fer. Premsa de revistes no és pas un camp massa trillat, i més aviat ha tingut més fracassos que èxits. Mirem d'ensenyar el que es fa, a veure si podem incrementar la participació i augmentar-ne l'interès dels pirinencs per fer-nos sentir en l'àmbit de la premsa catalana comarcal. Sempre m'ha agradat conèixer les revistes i diaris que es fan en un país; per això, vaig comprar La història de la premsa andorrana, de Carles Pont i Jaume Guillamet, (2009), o un llibre molt poc conegut com Les revistes escoltes a Catalunya (1913-2007), de Jordi Ballesteros, i els històrics volums de La història de la premsa catalana, de Joan Torrent i Rafael Tasis, (1966), però n'hi ha més.

La fi de l'estiu potser ens convidi a reflexionar sobre les revistes pirinenques, o millor dir sobre les possibilitats que tenim d'emprendre camins de revistes, gairebé diria que digitals perquè els pirinencs puguem expressar-nos sobre el mateix Pirineu, sense esperar que siguin els de fora (del Barcelonès o del Vallès) els que ens vinguin a suggerir de prendre decisions que tan sols nosaltres podem concretar.

Ja ho sé que el Pirineu només serà allò que al final vulguin tots els que d'una manera o altra hi son presents, però ens cal invertir-hi coneixement i economia, arremangar-nos i oferir productes de premsa que mostrin com som, com volem ser i que expressin la nostra voluntat. A veure si podem explicar-nos amb fermesa. En poc temps han nascut diaris digitals que complementen les possibles revistes i com més, millor. Doncs la cultura està per sobre dels partits polítics i dels grups. Que el Pirineu no perdi iniciativa.

stats