Sant Joan Rodó, un romànic perdut ?

Sant Joan Rodó no pot quedar més temps enterrat i sepultat per interessos privats

L'estiu de 1976 Joan Ainaud de Lassarte, de l'Institut d’Estudis Catalans, informava el meu oncle Albert Bastardes, que treballava amb ell com a fotògraf, que havia trobat un document que parlava d’una antiga capella que hi havia en el municipi de Ger sota l’advocació de Sant Joan, coneguda també per Sant Joan Rodó o de Saga. Recentment, el Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal i Farreras, va publicar a la revista digital Querol, que edita el Grup de Recerca de Cerdanya, un article relacionat amb les dificultats per excavar l'indret, de no més de 150 metres quadrats, i que els arqueòlegs com el malaguanyat Oriol Mercadal s'havien proposat de donar a conèixer com a capella romànica, rodona, que d'aquí li venia el nom. La Generalitat en té l'expedient i cal que exerceixi la competència per tal que es pugui excavar. 

Fou l'agost del 1976 mentre érem a Bolvir, que el nostre amic Joan Crispí i Arró, pagès, ciclista, que treballava a les lloseres del poble, que per la tardor baixava a Barcelona a esporgar els plàtans de l'Eixample, que amb la seva vella dalla ens segava el jardí, i venia a prendre cafè cada dia, que davant la impossibilitat de trobar l'indret de l'antiga capella n'hi vaig parlar; la sorpresa va ser monumental quan em va dir que coneixia on era, i que quan treballava a les obres del ferrocarril vers el 1921 per fer-lo arribar a Puigcerdà, passava cada dia al costat de la capella i encara hi quedaven uns murs de dos metres d'alçada. Joan Crispí ens va portar a les runes de la capella i vam poder excavar una prospecció per veure que tenia una configuració rodona.

Han passat quaranta-quatre anys i encara no s'ha pogut excavar aquell indret per tenir constància de trobar-nos davant les restes d'una capella romànica rodona que no ens podem deixar perdre. L'esglesiola fou abatuda i cremada per tropes franceses el 1793 i la imatge de Sant Joan que la presidia venuda a un antiquari el 1900. Des d'aleshores Sant Joan Rodó va quedar fora de la memòria de la Cerdanya; jo li vaig dedicar un capítol del meu llibre La Cerdanya, Quadern de notes, publicat el 2010 per Edicions Salòria, però Cerdanya no ha tingut la fortuna de veure desenterrada les restes de  l'única capella romànica rodona, potser del Pirineu. 

Cal fer un nou esforç perquè la propietat del terreny que engloba la capella en permeti l'excavació i així l'Ajuntament de Ger porti a cap el projecte. La Cerdanya no es mereix tenir encara soterrat un patrimoni històric tan important. Sant Joan Rodó no pot quedar més temps enterrat i sepultat per interessos privats. Sant Joan Rodó és propietat patrimonial de Cerdanya.