21/06/2020

Continuar com fins ara o reinventar-se

3 min
Molins de vent del parc eòlic  de la Serra del Tallat.  Inscripció  en un monòlit  que recorda  a Valldevià (Vilopriu) el punt on es va situar, el 1984, el primer aerogenador de Catalunya.

Professor d'EsadeAmb el cataclisme del covid-19, les veus que ja s’aixecaven amb força sol·licitant canvis d’estratègies empresarials per construir un capitalisme més inclusiu i sostenible ressonen ara amb més força. Persones que es pregunten: ¿les empreses automobilístiques no són capaces d’accelerar la transició cap als cotxes elèctrics? ¿Les companyies d’aviació no poden eliminar els vols en rutes cobertes per trens ràpids? ¿Les empreses elèctriques no saben com ampliar la producció d’energies renovables? ¿Les multinacionals d’alimentació no poden intentar amb més força no dependre tant de la proteïna animal i de la utilització del plàstic? ¿És tan difícil per a les empreses tèxtils utilitzar primeres matèries sostenibles? I així podríem repassar tots els sectors industrials i de serveis.

A l’hora de la veritat, el dia després la pregunta que ens fem és: ¿les empreses continuaran com fins ara (business as usual ) o miraran de reinventar-se? Si rescatem de les nostres biblioteques el llibre de Naomi Klein La doctrina del xoc (2007), sembla que la resposta és clara. L’autora canadenca ens hi recordava que el capitalisme normalment aprofita aquesta mena de commocions (xocs) per proposar “solucions” que l’única cosa que fan és augmentar les desigualtats a escala local i global. Les empreses tenen com a màxima prioritat recuperar-se de la crisi com més aviat millor i continuar funcionant com si no hagués passat res. Ja ho estem veient amb els primers passos de multinacionals, bancs, constructores i cadenes d’alimentació.

Nosaltres volem obrir un espai per a la segona opció: la reinvenció. I parlem de reinventar específicament, no de la idea que moltes persones exposen aquests dies de l’ oportunitat per al canvi. L’oportunitat per al canvi és un concepte que evoca “empresa occidental amb molts recursos”. La gran majoria d’empreses d’aquest país, petites i mitjanes, hauran de lluitar els pròxims mesos per sobreviure.

Reinventar-se a escala d’indústria o sector ja és de per si una necessitat actual de moltes empreses del nostre país i del nostre entorn europeu. Prenguem com a exemple una indústria tan important com l’automobilística. Les grans multinacionals ja estaven en una crisi de conseqüències imprevisibles abans del covid-19. ¿No és ara un bon moment per pivotar cap a noves estratègies? No es tracta de pensar només en la mobilitat sostenible o en el cotxe sense conductor, sinó de repensar d’una vegada la mobilitat a les ciutats i entorns rurals. Som davant una oportunitat única, si utilitzem la imaginació i optem per la innovació disruptiva de transformar les nostres ciutats. Realment optarem pel business as usual? ¿No podem posar a treballar de veritat tots els ecosistemes de petites i mitjanes empreses que porten temps pensant en aquests temes, i crear espais de col·laboració público-privats per innovar?

L’exemple europeu

És veritat -no siguem naïfs-, la gran majoria d’empreses no formularan estratègies diferents i al món continuarà augmentant la iniquitat i la crisi climàtica. Què o qui pot ser detonant d’aquesta reinvenció? Primer, la Unió Europea i els governs, lligant els estímuls adreçats a les empreses a esforços veritables de construir cadenes de valor regionals fortes, i que permetin crear territoris amb resiliència. Empreses que es reinventin pensant en organitzacions amb salaris equitatius, en reduccions de CO 2, en regeneració dels ecosistemes naturals, en mobilitat sostenible, en utilització d’energies renovables i una llarga llista que caldria consensuar. La bona notícia és que no comencem de zero perquè la Unió Europea ha treballat molt i bé aquests últims anys en aquesta direcció, amb el que es coneix com a European Green Deal.

Ara bé, el que farà que realment canviïn les empreses som tu, jo i nosaltres. No esperem que ells, els responsables de les grans i mitjanes empreses, canviïn. Ja estem cansats dels que pensen que la solució vindrà del que s’anomena responsabilitat social. Tots sabem que això mai ha compensat les diverses irresponsabilitats socials que moltes empreses han fet i continuen fent. Tots nosaltres, amb la nostra manera de fer els pròxims mesos, podem ajudar les empreses a canviar. Per exemple, consumint d’una manera responsable a través d’empreses locals, respectuoses amb el medi ambient i que paguen salaris justos als empleats. Empreses que actuen també pensant en les nostres comunitats per construir el bé comú, que tenen persones i no “recursos humans”. Tu, jo i nosaltres tenim poder. L’utilitzem?

stats