OBSERVATORI
Opinió 16/09/2013

Ocupar la Conselleria fou el germen de la vaga

i
Ander Zurimendi
2 min
Una cinquantena d'universitaris ocuparen la Conselleria.

Ningú no es pensava que l'acció que durien a terme aquell matí tingués conseqüències més d'un any més tard. Però així és. En el bell mig de la 'primavera mallorquina', una cinquantena d'estudiants de la UIB entraren a la seu de la Conselleria d'Educació per protestar contra la política educativa del PP (que just en aquell moment començava a mostrar la seva cara). I ara en tenim les conseqüències: un judici contra 46 universitaris i una vaga indefinida a l'ensenyament.

Efectivament, totes dues provenen d'aquell dia. El judici és evident; potser la vaga no tant. Aquella "ocupació" fou l'aperitiu de les lluites que els docents enceten ara: protestar contra les retallades en Educació, com la davallada del pressupost dedicat a escoles i Universitat i la no-renovació d'interins, i com no, la política lingüística del PP, que ja aleshores pressionava amb la Llei de funció pública.

Per això, d'alguna manera, aquella acció per la qual un tribunal vol processar ara els 46 joves, és un judici a la lluita per un ensenyament de qualitat i en català; o sigui, els dos eixos que impulsen la vaga indefinida que avui encetaran milers de docents.

Cal no oblidar-ho perquè resulta que ara la petició de pena formulada per la Comunitat Autònoma és de fins a mig any de presó per a aquests 46 universitaris. I potser és el moment de recordar els fets.

No som gaire els periodistes que vàrem veure els fets in situ i en el moment just de l'entrada a les oficines centrals d'Educació: un redactor d'Europa Press, un càmera de TVE i qui subscriu aquestes línies, a banda, evidentment, del personal de l'oficina i els joves.

Convé fer aquest matís davant l'onada de "condemnes" que els dirigents del PP afuaren tot d'una contra els joves. Què condemnaven? La violència. Quina? "L'entrada violenta" dels joves. Però hi eren davant? No. I quines imatges tenim per saber el que passà? Les que gravà el càmera de TVE. Finalment, què mostren les imatges? Tots les hem vistes: una petita brega, estira-i-arronsa entre un grup de persones durant un temps no superior a un minut o dos i, com no, la clotellada que Ana María Rodríguez, cap de gabinet del llavors conseller Rafel Bosch, etzibà contra el que el diari El Mundo batejà com "el matón del independetismo": Pau Mas.

Idò sabeu el que es va veure? Una clotellada i dues empentes, enmig d'uns moment de tensió que no anaren més enllà que un conat de brega fora d'un bar.

Així que faria bé la Conselleria d'Educació d'evitar l'obertura de judici, perquè la vaga indefinida d'avui és la prova més evident que les reivindicacions dels universitaris eren majoritàries. I qui sap si també acabarà perdent la batalla judicial.

stats