OPINIÓ
Portada 20/07/2015

#AcordspelCanvi

3 min

Llegint la partitura es pot comprovar que és una bona composició. La música, com se sol dir, sona bé: rescat a la ciutadania, transparència, participació, millora de finançament, pactes, diàleg, sostenibilitat territorial... Conceptes i mesures amb les quals és difícil no estar d'acord, més enllà dels punts més polèmics com la reimplantació de l'ecotaxa (que, segons el darrer número de Quaderns Gadeso, rep un ampli suport ciutadà i amb la qual estic totalment d'acord) o la renda bàsica progressiva.

Al meu entendre, tres són els aspectes que seran determinants a l'hora d'executar la simfonia titulada ‘Acord de Governabilitat per a les Illes Balears’, feta pública fa una setmana i sobre la qual es fonamenta el nou Govern de les Illes Balears. Com és lògic, en funció de com es resolguin aquests aspectes, podrem parlar d'un concert reeixit, fet que seria positiu no només per a l'orquestra sinó també per a tots els espectadors-ciutadans, o ben al contrari, assumir la mala notícia de la cancel·lació de les funcions previstes per als propers quatre anys.

En primer lloc, la concreció dels objectius marcats en accions específiques i operatives. Dit d'una altra manera, cal dissenyar, detallar i implementar les passes que s'han de fer perquè cada un dels punts acordats esdevingui una realitat. Establir les metes que es volen assolir durant la legislatura és necessari, fins i tot perseguir somnis, encara que no agradi a na Marga Prohens, portaveu (accidental?) del grup parlamentari popular, però en cap cas suficient. Queda molt bé deixar escrit, per exemple, que es revitalitzarà el SOIB com a eina de polítiques actives d'ocupació, que es desenvoluparà la Llei de dependència o que s'impulsarà el pacte local, però és en la concreció de les mesures on podrem esbrinar si s'avança pel camí assenyalat o si hi ha temes que queden en pura retòrica.

Després, cal deixar clar d'on es trauran els recursos per portar endavant els #AcordspelCanvi. És cert que algunes de les mesures proposades no suposen una despesa elevada, alguns ni tan sols ens costaran cap euro, com la supressió de la Llei de símbols o l'injust i polèmic nivell 33, però d'altres requereixen una important suma de doblers que no hi són (ni se'ls espera). En una comunitat amb 8.000 milions d'euros de deute i amb uns límits de dèficit que no es compliran, és sens dubte imprescindible reclamar una revisió del sistema de finançament i un autèntic Règim Especial (no la miserable almoina que Bauzá ens va vendre com un "salt històric" un mes abans de les eleccions), però fiar-ho tot a una reforma que ara per ara és improbable pot ocasionar la paralització d'algunes de les promeses estrella del nou Govern i una frustració d'expectatives molt important. La política és l'art de prioritzar en un escenari de recursos limitats, per la qual cosa la pregunta és obligada: quins són els punts de l'acord que primer es desestimaran a causa d'una més que previsible manca de doblers?

I finalment, i seguint amb el símil musical, haurem d'estar atents a la capacitat de l'orquestra per seguir el mateix compàs. Sempre he dit que, a priori, un govern de coalició no és millor ni pitjor que un de format per un sol partit amb majoria absoluta, però ja hem pogut observar alguns moviments que poden truncar fins i tot l'optimisme dels més convençuts. Aquí és essencial, lògicament, el ‘savoir faire’ de la directora Armengol, però també l'actitud dels músics, perquè la cosa canvia si tots estan atents al ritme marcat per la batuta per executar la peça (consensuada) amb la màxima harmonia possible o si, en canvi, alguns estan més pendents d'aquells que puguin fallar una nota per ràpidament retreure-li el desafinament.

En definitiva, crec que estam davant d'un acord de governabilitat ple de bones intencions, que en general és positiu però que està generant molts de dubtes sobre la seva execució, tant per la limitació de recursos com per la voluntat dels signants, passant per l'elecció de determinats membres de l'orquestra. Com ja he dit en algunes ocasions, opín que és prest per jutjar la globalitat de l'acord. I més si aquest judici es fa basant-se únicament en accions puntuals que, és cert, poden no haver agradat, però que, vull creure, no responen a la voluntat d'una orquestra que amb prou feines ha tengut temps d'assajar.

Això sí, un cop passats els tradicionals 100 dies tendrem una bona ocasió per fer una primera crítica a la banda (dit en el sentit positiu de la paraula, no ho agafeu tot pel cap que crema) que ha de marcar el ritme de les Illes durant els propers quatre anys. Seguirem ben atents.

stats