OPINIÓ
Opinió 02/01/2017

Auguris polítics

i
Andreu Grimalt
2 min

Ningú no pot negar que el panorama polític estatal durant l'any que acabam de deixar enrere ha estat mogut, interessant i en determinades ocasions impredictible. La repetició de les eleccions i la possibilitat d'una tercera convocatòria com a arma en les negociacions per aconseguir formar un govern han protagonitzat sens dubte el 2016. Però ara que encetam calendari cal demanar-se com afronten l'any que comença els principals partits polítics?

En primer lloc, el Partit Popular s'està acomodant a governar en minoria, atès que és cada cop més conscient que, més enllà de les "derrotes" patides en el Congrés (LOMQE, llei mordassa...), amb un caire més simbòlic que efectiu, sap que disposa del vot quasi incondicional de C's i la connivència (per dir-ho suaument) del PSOE en les "grans qüestions d'estat". L'estratègia queda ben clara: per una banda, anar arraconant a poc a poc el partit de Rivera fins aconseguir que es dilueixi o quedi com una força residual sense poder erosionador i, per una altra, donar peixet als socialistes amb medalles com la de l'increment del salari mínim per tal de recuperar aquella situació de bipartidisme imperfecte que tant els beneficia. Mariano Rajoy, ho hem d'acceptar, ha sabut gestionar i explotar la seva imatge d'indolent i vestint-ho tot de responsabilitat i altura de mires ha mantingut i pretén mantenir les línies bàsiques del seu full de ruta (el manteniment del nucli dur de l'equip ministerial n'és una prova inequívoca). El seu lema és: Canviar? Per què?

El segon partit en nombre d'escons està immers en una greu crisi de lideratge, de projecte i de missatge que té molt mala ferida. La mala gestió de Pedro Sánchez després de les dues eleccions i el consegüent i inacceptable cop d'estat intern han parit una gestora que s'extralimita en les seves funcions i que únicament fa el que, 'sotto voce', li encomana Susana Díaz. Una Susana Díaz que continua jugant al no però sí ("estaré dónde mis compañeros digan que esté") i que, des del meu punt de vista, no és la persona adequada per "cosir" el partit (com tampoc ho és l'exsecretari general). El congrés que ha de celebrar el PSOE en els propers mesos serà clau per determinar si el partit pot tornar a ser una alternativa creïble de govern o si, ben al contrari, està ja condemnat a seguir les passes del seu homòleg grec.

Per part seva, Ciutadans continua sense saber (sense voler?) diferenciar-se del PP, lloant un líder que canvia d'opinió ("mai donaré suport a Rajoy") tan fàcilment com modifica els estatuts per acabar amb les dissidències internes i que ben probablement ha desil·lusionat molts d'aquells que compraren el producte taronja. Potser és massa prest per assegurar-ho de manera taxativa, però segurament teníem raó els que argumentàvem que el naixement de C's era una cesària programada amb data de caducitat (el temps que els descontents amb la gestió i la corrupció del PP han necessitat per expressar la seva indignació i tornar a la pleta). Probablement, la formació d'Albert Rivera passarà a la història com un bluf demoscòpic, com un experiment reeixit no se sap ben bé de qui per tenir controlat l'electorat i garantir que, amb una mica de maquillatge, continuïn governant els de sempre.

stats