Les darreres dades disponibles ens mostren que el nombre de turistes que ens visiten ha estat superior al de l’any passat, però això no ha portat una rendibilitat empresarial al mateix nivell (encara que hagi millorat en alguns casos) ni, malauradament, la creació de nous llocs de feina. Per desgràcia, el nostre model turístic continua ancorat en una cultura del volum d’arribades, sense que millori el perfil del client. És a dir, no s’ha apostat d’una manera clara i decidida per un turisme de més qualitat, amb més poder adquisitiu, més respectuós amb el medi ambient i menys conflictiu amb la població resident.
Des del punt de vista empresarial, l’opinió majoritària és que la temporada que acaba de finalitzar ha estat molt similar a la de 2013: bones xifres d’ocupació de la planta hotelera que no s’han vist traduïdes en una millora significativa del mercat de treball (que continua patint unes insuportables xifres d’atur i una creixent precarietat laboral); crescuda dels turistes dels principals mercats emissors però demanda nacional en pla; gairebé idèntica despesa turística; moltes contractacions de darrera hora... i tot emmarcat dins el problema en majúscules del nostre model turístic: l’estacionalitat endèmica.
Com és lògic, les percepcions dels empresaris varien significativament depenent de l’illa, de la zona turística, del tipus d’oferta i de la categoria de l’establiment. Per exemple, si ens referim a l’oferta específica (abandonem d’una vegada l’adjectiu complementària), veiem com els problemes estructurals no s’han solucionat: excés d’oferta, obsolescència, escassa diferenciació del producte... I també una queixa generalitzada a les administracions: només treballen per la rendibilitat dels hotelers.
I dels grans centres comercials, afegiria jo, perquè estam assistint al desenvolupament d’un model que, sota la falsa excusa de la desestacionalització, aposta per enormes establiments que provoquen un consum de territori absolutament evitable i rompen el teixit tradicional. No vull aquí defensar l’actual model de l’oferta comercial, lúdica o de restauració de les zones turístiques, necessitada d’una urgent reconversió orientada a la qualitat, però sí alertar que gran part del sector patirà un buidatge de potencials clients de greus i segurament irreversibles conseqüències.
Des del punt de vista de la demanda, les contínues transformacions que s’han produït en el mercat turístic en els últims anys (noves tecnologies, noves destinacions, noves maneres d’entendre i de practicar el turisme) ens obliguen a una constant supervisió de les opinions dels nostres visitants per poder establir un continuat i constructiu diàleg que ens reveli totes les seves necessitats, interessos i percepcions.
