Opinió 04/02/2014

Un divorci definitiu?

i
Andreu Grimalt
3 min
Un divorci definitiu?

En una de les meves primeres col·laboracions a l'ARA Balears, i amb motiu de la publicació del llibre Cap a on anam?, parlava de la importància d'un element que des del meu punt de vista és clau per a la desitjada i cloquejada recuperació: la confiança. Més en concret, de la desconfiança de la ciutadania en la millora de la situació econòmica i, també, en els que tenen la responsabilitat de gestionar la cosa pública. En aquell article destacava que els ciutadans de les illes no es creien que l'economia pogués millorar a curt o a mitjan termini i, a nivell polític, es mostraven molt decebuts amb els seus representants.

Malauradament, aquesta desafecció política continua avançant amb passes de gegant dins la nostra societat i ha assolit unes cotes preocupants i inimaginables fa just uns anys. El darrer número publicat de Quaderns Gadeso quantifica la desconfiança ciutadana envers la política i els polítics de les illes; per no allargar-me massa amb les xifres (que podeu consultar a www.gadeso.org), només en donaré quatre apunts: primer, la immensa majoria considera dolenta o molt dolenta la situació política de Balears (i un percentatge similar asseguren que no millorarà a mitjan termini); segon, ni la gestió del Govern, ni de cap dels consells (ni tampoc de l'oposició) assoleix el 3,5 sobre 10; tercer, tots els consellers de l'executiva de José Ramón Bauzá tenen una nota inferior a 3 (destaca, per motius que tots coneixem, el misèrrim 1,5 de la consellera Camps); i quart, les principals institucions (justícia, corona, bancs, església...) també es troben sota mínims històrics.

Per part seva, el Consell Europeu també ens estira de les orelles en un recent informe del Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció), en què es destaca que Espanya s'ha vist afectada per un important nombre de casos de corrupció relacionats amb destacades figures polítiques, alts funcionaris i empresaris i que aquests escàndols estan destruint progressivament la credibilitat de les institucions.

És cert que la corrupció és només uns dels pilars on descansa aquesta greu desconfiança. La ineficàcia de les mesures adoptades, l'incompliment de les promeses electorals, la llunyania amb la ciutadania o la mala comunicació són òbviament problemes que necessiten una urgent i eficient solució per poder sortir d'aquest pou, però no podem negar la força mediàtica de la corrupció, una xacra que afecta polítics de qualsevol signe i condició i altres figures públiques (fins i tot de la Casa Reial), ni el seu poder erosionador de la credibilitat ciutadana. I no es tracta només de suborns, enriquiments personals o tripijocs urbanístics, sinó també de la manca de transparència, de les relacions entre els parlamentaris i els lobbies o de la denominada porta giratòria que els polítics utilitzen per assegurar-se el treball en una empresa privada un cop deixa el càrrec.

Un incís per apuntar que l'informe del Greco també destaca un tema que fa estona em preocupa i que no figura entre els principals punts de l'agenda: la manca d'independència del Consell General del Poder Judicial, òrgan de govern dels jutges, a causa de la creixent politització que pateix. És normal que la ciutadania tengui dubtes sobre la imparcialitat de la justícia si els interessos partidistes poden penetrar en la presa de decisions en els processos judicials. Al document s'indica que s'han de fer les passes necessàries per assegurar un sistema judicial no només independent i lliure, sinó que a més sigui percebut com a tal. Per desgràcia, no pareix que els grans partits vulguin renunciar a l'indignant repartiment de cadires que cada parell d'anys omple les portades dels diaris.

Així doncs, estam immersos en un clima gens propici per a l'esperança i molt manco per poder somiar en un demà ple de dies blaus i assolellats. Per solucionar aquesta greu situació és necessari que la ciutadania confiï en les institucions i en les persones que les integren. El divorci existent al qual fa referència el títol d'aquest escrit s'ha de solucionar tan aviat com sigui possible, si de veres volem sortir tots plegats de la crisi. Són, per tant, urgents i necessàries reformes en profunditat, que garanteixin una vertadera legitimitat democràtica i retrobin la confiança perduda.

En aquest sentit, vull destacar una dada positiva que recull l'esmentat informe de la Fundació Gadeso: cada cop són més els ciutadans interessats en la política i informats sobre política, en part a causa de les noves formes de comunicació social, però sobretot de les noves concepcions d'organització i de participació. Ja són molts els ciutadans que, davant la ineficàcia o la passivitat de les institucions, decideixen emprendre accions i iniciatives orientades a millorar el seu benestar o a queixar-se per situacions que consideren injustes, i això sí que és un bon motiu per creure en una societat més participativa i més democràtica i que el divorci entre representants i representats no és definitiu.

stats