Un perillós experiment real

20 premis Nobel d'economia van enumerar propostes de Trump que qualifiquen de gran imprudència política

Mai m’hauria imaginat que escriuria aquest article. Ho faig dominat per la tristesa, i també per l’angoixa. Fa dos dies em vaig començar a inquietar. Vaig rebre una “Carta oberta al poble americà” signada per vint premis Nobel d’economia americans. Demanaven el vot per Hillary Clinton i explicaven per què. No cal dir que la coincidència de tants mestres de l’economia em va reconfortar. No la signaven només els esperables de Harvard, MIT, Princeton, Colúmbia, Berkeley o Stanford, sinó també els de la Universitat de Chicago, tradicionalment republicans. Però em va alarmar la data, el 31 d’octubre, molt tardana, i un cert to desesperat en l’escrit. S’ho veien a venir.

Em pregunten quines seran les conseqüències econòmiques de la victòria de Trump. Proposo repassar les previsions dels premis Nobel. Un advertiment: l’amplitud de l’espectre polític dels signants fa que hi hagi temes que no s’esmentin, com el sistema de salut que va ser el gran triomf d’Obama (Obamacare). Aquest sistema ha sigut molt atacat i qüestionat per Trump i està, per tant, molt amenaçat.

Els Nobel diuen que Trump no té experiència de servei públic i que la seva agenda econòmica és incoherent

Els Nobel diuen, en primer lloc, que Trump no té experiència de servei públic i que la seva agenda econòmica és incoherent. I enumeren, com a mostres d’aquesta incoherència, propostes que qualifiquen de gran imprudència política: “Les amenaces de guerres comercials amb alguns dels socis comercials principals del Estats Units” (sens dubte al·ludeixen, entre d’altres, a la Xina), “Els plans de deportar milions d’immigrants”, “Els milers de milions de dòlars de rebaixes d’impostos sense finançament alternatiu” o “El suggeriment que els Estats Units podrien amenaçar de fer fallida a fi de provocar una renegociació amb els seus creditors, com si els bons del Tresor americà fossin bons porqueria”. Assenyalen que cadascuna d’aquestes propostes podria amenaçar “els fonaments de la prosperitat americana i l’economia global”. Per la meva banda: amén.

Malauradament, l’experiment mental dels Nobel s’ha convertit en un experiment real. Cadascun dels punts que s’han esmentat és un perill no gens hipotètic. ¿Els veurem realitzats?

Quatre anys de lluita

El desastre Trump en el terreny econòmic (hi ha molts altres terrenys en què l’impacte pot ser igual de desastrós o més; per exemple, en els temes de seguretat global) és que els sectors dels EUA que no han votat per Trump (predominen a prop dels dos oceans: el mar modera) i la resta del món ens haurem de passar quatre anys lluitant per evitar aquest desastre, amb una perspectiva d’èxit dubtosa. I si s’aconsegueix evitar no podrem estar satisfets perquè s’haurà estat fent el que mai s’hauria d’haver plantejat i no s’haurà fet el que ara tocava fer. Qui s’enrecordarà del canvi climàtic en els propers quatre anys? I Déu vulgui que no n’acabin sent vuit.

Tant de bo l’elecció de Trump faci repensar als britànics si els convé allunyar-se d’Europa

L’elecció de Trump per part del poble americà posa a prova la fe en la democràcia. M’afanyo, doncs, a dir que continuo sent un creient del dictum segons el qual la democràcia és el pitjor de tots els sistemes llevat de tots els altres. Però no diria el mateix del mètode de primàries: un sistema que produeix aquests dos candidats (millor la Sra. Clinton, però amb moltes debilitats) ha de ser perfectible. No és evident que la designació per part d’alguns factòtums reunits en una habitació tancada hagués produït un resultat pitjor.

Més a prop d’aquí, tant de bo l’elecció de Trump faci repensar als britànics si els convé allunyar-se d’Europa. Certament, tots som vulnerables (tots els ulls es giren ara cap a França), però dividits ho serem més.