02/02/2019

El judici

3 min

El dia 12 comença el judici. Una cosa és segura: serà una font de descrèdit per a la justícia espanyola. No tenen sortida. Fins i tot si absolguessin quedaria la injustícia d’haver mantingut nou dels acusats en presó preventiva més d’un any. Que el Tribunal Suprem no tingui calabossos és indicatiu de fins a quin punt aquesta mesura ha estat aberrant. I si, com dicta el guió, no absolen, quedarà el fet que, en un judici en què Vox s’asseu al costat del fiscal, han condemnat per un exercici del dret a la llibertat d’expressió, que hem anomenat referèndum, en què, a més, tota la violència la va posar la policia. Convé tenir molt present que el judici és per l’1 d’Octubre, no per la resolució d’independència del 27 d’octubre. Segons el meu parer, els nostres dirigents van errar en aquesta resolució, però en canvi la van encertar en no convocar la ciutadania a defensar-la. Si ho haguessin fet és probable que avui el judici fos pel 27 d’octubre. Però volien violència i van creure que l’1 d’Octubre els donava més peu per intentar vendre la roda de molí que n’hi va haver per part dels votants. La impressió que quedarà és la d’un judici farsa, cosa que exasperarà l’aznarisme. També farà ben difícil la feina del senyor Borrell i de la senyora Lozano, d’Espanya Global (abans Marca Espanya), i hauria de fer enrojolar els que s’han prestat a ser utilitzats en aquests moments. Els condemnats, en canvi, podran sortir amb el cap ben alt.

És una llàstima que, vist de lluny, el desprestigi de la justícia taqui inevitablement tota la judicatura. És una de les tristes conseqüències de la captura de la seva cúpula judicial per la dreta intransigent. Però nosaltres no hauríem de confondre la cúpula amb el tot. La generalitat dels membres de la judicatura, els jutges i jutgesses de base, són professionals dignes i de tarannàs diversos. Per a molts, el que passarà els serà penós. Pensant en els escenaris de futur, la rellevància de la judicatura s’imposa com un factor de pes. Cal confiar que la carrera judicial continuarà atraient juristes de totes les mentalitats i vocacions. I també cal saber que les oposicions d’accés a la carrera s’inicien amb una prova cega, és a dir, anònima, i cuidar de mantenir-ho. Per cert, l’economista de la Universitat de Warwick Manuel Bagues i els seus col·laboradors han produït treballs de gran interès sobre, entre altres coses, les conseqüències de l’accés per proves anònimes, o no, a la categoria de funcionari.

I després del judici, què? És previsible que quan s’acabi (juny-juliol?) Pedro Sánchez sigui president, però el més important és qui governarà quan es dicti la sentència (al setembre?). Pot ser el mateix Sánchez si no ha convocat eleccions abans, o si convocant-les les ha guanyades i governa en coalició. L’alternativa és que sigui un president de la dreta més desfermada i amb suport de Vox. Per intentar evitar la segona possibilitat ens aniria bé, crec, que Sánchez esgotés la legislatura i que hi hagués un període llarg entre la sentència i les eleccions espanyoles. Seria un període en què des de Catalunya s’hauria de transmetre a l’opinió pública espanyola que la recepta Aznar no serà mai la solució del “ problema catalán ”. Amb el 155 permanent no se’ns podrà esclafar com el 1939. Som a Europa. El que s’aconseguirà és que tots els independentistes s’arrenglerin darrere les posicions més combatives, sempre que siguin pacífiques (que ho seran). És a dir, conflicte i més conflicte.

Sánchez convocarà eleccions quan li convingui. No està clar si el tema de l’aprovació dels pressupostos hi tindrà alguna incidència. D’una banda, ell ha dit que no serà el cas i, de l’altra, la ministra Montero ha dit el contrari, que si no s’aproven ho farà en un termini breu. Jo diria simplement que la probabilitat que esgoti la legislatura és més gran si els té aprovats, o potser que el seu marge de maniobra per escollir el moment adequat és més gran. Aquesta flexibilitat més gran a mi em val la pena, però no hi insistiré.

Una altra incertesa és si la conclusió del judici i les sentències poden portar a noves eleccions al Parlament de Catalunya. Dependrà també de molts altres factors que ara no podem anticipar, com per exemple el resultat de les municipals i les europees. Però seria molt desitjable que si el president, que en té la prerrogativa, dissolgués el Parlament, ho fes com a resultat d’un càlcul polític col·lectiu i no d’una reacció emocional, personal o col·lectiva.

stats