El dia 30 de setembre tindrà lloc la jornada anual que organitza la Càtedra de Lideratges d'Esade al monestir de Sant Benet de Bages. Aquest any la jornada estarà dedicada a la rellevància del lideratge emprenedor.
Els emprenedors realitzen tasques d'anticipació. A diferència de l'adaptació, l'anticipació és una conducta proactiva. Els emprenedors interpreten la realitat, preveuen quins fets tindran lloc i s'avancen als esdeveniments perquè han captat una oportunitat. En l'anticipació es barregen dosis diferents d'intel·ligència contextual i d'assumpció de riscos. La fortuna somriu als audaços, deia Virgili a l' Eneida . En l'anticipació incorporem audàcia i atreviment perquè gosem transitar per un camí encara no segur. I és aquesta audàcia la que ens pot aportar fortuna (quan l'encertem) o fracàs (quan ens equivoquem). Hi ha, doncs, més risc en la conducta anticipativa que en la conducta adaptativa. Amb l'adaptació aspirem a sobreviure. Amb l'anticipació aspirem a guanyar.
En contextos de crisi, la tasca adaptativa consisteix en un llarg, evolutiu i subtil procés d'experimentació i selecció basat en petites proves d'encert o error que eviten que ens fem mal, en el qual anem decidint què és prescindible i què no. A la conducta adaptativa li correspon una reflexió selectiva sobre què conservem i què no. Els dilemes o dubtes són entre renúncia, preservació i incorporació, entre abandonament, permanència i canvi. Però amb el benentès que tot abandonament és dolorós (vegem, si no, les retallades) perquè representa la pèrdua d'alguna cosa.
La tasca d'anticipació, en canvi, va més enllà. Com en l'autoretrat de Magritte (1936) on el pintor mira un ou i pinta un ocell, en l'anticipació s'interpreta l'ordre dels esdeveniments, es creu que es troba una clau interna explicativa i hom s'atreveix a continuar-la en el proper estadi abans que aquest hagi arribat. L'anticipació va per davant dels fets. Per això parlem de lideratge emprenedor.
El lideratge emprenedor suposa una manera d'actuar orientada a l'oportunitat i compromesa amb el que és nou. Els líders emprenedors aporten una visió innovadora allà on els altres veuen caos, creen un projecte i s'hi comprometen, transmeten passió i arrosseguen el seu equip, aconsegueixen recursos i creen les condicions internes favorables per a la implementació de la iniciativa. Tal com va mostrar McClelland en un estudi memorable, el lideratge emprenedor l'encarnen persones amb una gran necessitat de realització, caracteritzades per la seva capacitat d'assumir responsabilitats, d'acceptar riscos moderats, de promoure la innovació i d'incorporar una visió a llarg termini. Des del punt de vista psicològic, la conducta anticipativa es dóna en subjectes moguts pel desig d'independència i per la voluntat d'evitar les figures d'autoritat i les estructures jeràrquiques. Busquen la realització de les seves idees i projectes i aspiren a crear quelcom propi.
Encara que sembli contradictori, els moments de crisi com l'actual són propicis a l'anticipació, perquè en el lideratge emprenedor hi ha l'anhel d'actuar buscant una oportunitat, de vegades fins i tot sense tenir en compte els recursos de què es disposa. Gairebé sempre és la necessitat i no l'abundància la que genera la innovació. Habitualment, hi ha d'haver una tensió entre l'anhel i el càlcul del risc, atès que emprendre no implica ser temeraris. Aquest anhel orientat cap a la realització i l'assoliment és el que distingeix clarament el perfil directiu emprenedor del perfil directiu gestor. Per aquesta raó la figura del lideratge emprenedor va lligada a les característiques de l'innovador, del destructor creatiu . Perquè els emprenedors estimulen processos nous, assagen noves maneres de fer les coses, generen i combinen idees divergents, afavoreixen espais informals d'activitat.
Podem detectar els emprenedors en la seva manera de definir l'orientació estratègica, en el seu nivell de compromís amb l'oportunitat detectada, en la concepció donada al paper dels recursos -el seu ús i control-, en la manera d'entendre l'estructura organitzativa i les relacions entre els seus membres i, fins i tot, en la peculiar filosofia remunerativa emprada.
Des del punt de vista organitzatiu, aquesta funció innovadora no és exclusiva dels individus, sinó que les millors organitzacions i països saben promoure també estratègies internes i externes de captura d'idees i noves oportunitats .
Per això, per als pròxims anys, serà crucial reconèixer i potenciar la figura dels líders emprenedors i intraemprenedors, escoltant les seves vivències i trajectòries i aprenent d'elles. En segon lloc, caldrà promoure en els centres formatius l'aprendre a emprendre, l'educació del talent emprenedor, com ha fet en un llibre encantador Maria Batet Rovirosa, L'empresa en un conte . I, en tercer lloc, és fonamental enfortir els ecosistemes de l'emprenedoria, és a dir, els marcs institucionals i territorials que la poden afavorir.
La trobada de Sant Benet, en definitiva, pot contribuir a dissenyar les actuacions estratègiques bàsiques per fer del lideratge emprenedor un dels eixos per posicionar el nostre país en el futur.
