Misc 09/10/2012

Lideratge: un u per cent decisiu

i
àngel Castiñeira
4 min

"En la història -diu Isaiah Berlin- hi ha moments en què els individus o els grups poden modificar lliurement la direcció de les coses. [...] L'arc d'elecció no és gaire gran. Diguem que és de l'u per cent. Però aquest u per cent pot ser decisiu".

En determinats moments de la història alguns líders no apel·len a l'autointerès immediat dels seguidors sinó que els mobilitzen cap a èxits i paràmetres de creixement i desenvolupament que estan a un nivell més alt, modificant les seves percepcions, valors, expectatives i aspiracions i generant canvis significatius en les seves vides i en les seves organitzacions. Aquest tipus de lideratge es caracteritza per la capacitat de produir canvis substantius; no es basa prioritàriament en els interessos personals dels membres del grup sinó a saber-los connectar amb la transcendència i l'assoliment de la visió. Utilitzant el símil del famós missatge del president Kennedy al poble nord-americà, aquest tipus de líders emfatitza el que cadascú pot fer pel seu país i no el que el país pot fer per cada un dels seguidors implicats. Es tracta d'una apel·lació (i interpel·lació o desafiament) a fer més i a anar més enllà del que les persones esperen des d'un punt de vista contractual. En aquest tipus de lideratge no s'apel·la específicament a l'interès material o als guanys que se'n derivaran, sinó a un tipus de necessitats humanes que s'ubiquen en el domini del creixement personal, de l'autoestima i de l'autorealització com a poble. Amb això s'involucra integralment les persones, encara que sovint es comenci per una sola esfera de la seva vida (com la política, per exemple). I com a conseqüència, es produeixen canvis rellevants en els grups, les organitzacions i la societat. La gent i el país acaben transformats d'una manera profunda. Aquest canvi en la manera d'actuar va precedit, per tant, d'una transformació en la manera de pensar i sentir. Això requereix un cert reenfocament mental, una forma nova de percepció. Per això és tan xocant la distància que es produeix en aquell moment entre aquells que han modificat la seva percepció i els que no ho han fet. En qualsevol cas, la transformació -primer imperceptible- acaba per fer-se ben patent.

Per tant, en determinats casos el poder i la transcendència de la visió pot conduir els individus a deixar fins i tot de banda els seus interessos particulars per buscar l'interès col·lectiu, tot i que d'entrada no tinguin satisfetes totes les seves necessitats vitals o puguin arribar a patir directament "danys col·laterals". Bernard Bass en el seu llibre Leadership and performance beyond expectation (1985) vincula aquest sorprenent canvi de prioritats en la conducta dels individus amb aspectes profunds de l'ésser humà relacionats amb el creixement personal, a través del compromís que adquireixen amb l'assoliment de l'objectiu grupal. Això genera un efecte multiplicador o efecte cascada, molt característic d'aquest tipus de lideratge, el qual estimula tant el desenvolupament de cada individu, com la transformació del col·lectiu.

Però aquest tipus de respostes només són possibles quan els seguidors són capaços de captar en la comunitat i en els seus líders un sentit de propòsit autèntic, rellevant i inspiracional basat en valors i ideals superiors i en la generació de sentit. Els líders llavors són percebuts com a posseïdors d'un alt grau de moralitat, confiança i integritat. Bass identifica en aquest tipus de lideratge diversos elements, com la capacitat d'influència idealitzada, de motivació inspiracional, de fortalesa intel·lectual o de consideració individualitzada, i destaca tres factors ètics vinculats al seu exercici: el caràcter moral dels líders, els valors inclosos en la visió que proposen i el mateix caràcter ètic del procés d'elecció i acció que tant líders com seguidors prometen col·lectivament perseguir. Aquesta és una altra de les raons per les quals aquest tipus de lideratge és tan escàs i tan difícil d'exercir, ja que no depèn només de les oportunitats captades en l'entorn o de la seva interacció amb aquest entorn, sinó que reclama un alt nivell de qualitat humana, de fortalesa interna, de conviccions profundes i de construcció i transmissió de sentit als altres. No cal recordar com tan sovint confonem tenir un projecte amb tenir un pla, generar un somni amb tenir ocurrències, ser capaç de tenir visió estratègica amb jugar al joc del tacticisme, o que el país va bé (o malament) amb saber exactament cap on va i cap on volem que vagi i si aquest destí ens fa vibrar internament, ens remou i ens desafia positivament a superar-nos.

En resum, aquests líders són capaços d'emprendre grans canvis a partir de la transcendència de la visió que transmeten, inspirant, aglutinant, dotant de més significat l'acció dels seguidors i oferint un terreny comú per enrolar-los en el procés de canvi. Aquesta dimensió és potent perquè hi resideix la principal possibilitat d'arribar a modificar la realitat. Però és tan summament escassa en la història dels pobles que Isaiah Berlin la xifra en un magre u per cent. Ell pensava en Winston Churchill i en el paper decisiu que va tenir en el destí d'Anglaterra i en la victòria contra els nazis. L'arc de possibilitats que ara mateix tindrem els catalans no serà molt més gran, potser d'un u per cent. Però si disposem dels líders apropiats, aquest u per cent pot ser decisiu.

stats