CAMINS CREUATS

Carta a en Ferran Latorre

Ferran, t’esperem amb candeletes. Soc feliç. Dissabte, quan amb en Marc vam llegir que havies fet cim, em vaig emocionar. El teu recorregut pels catorze m’ha transportat a la infantesa. Mentre les meves amigues es compraven la Superpop per omplir les carpetes amb nois rossets d’ulls blaus, jo anava boja buscant la Desnivel (revista alpinística de referència) per omplir cada racó d’espectaculars imatges amb sortides de sol des dels cims més alts, de camps base plens de tendes, d’escaladors en els corredors més exposats, de nits estrellades a 6.000 m... Aquella passió s’ha convertit en absoluta admiració. Em faig gran, Ferran, ara més aviat sento respecte pel que feu i, no me n’amagaré, una mica de por.

Recordo llegir els teus escrits a El 9 Nou i a la revista Vèrtex. Eren molt bons i espero que ara, amb més temps, segueixis escrivint. Més endavant, mentre em recuperava de la lesió del genoll, vam creuar les primeres paraules asseguts a la bicicleta del gimnàs. Eres el càmera de Al filo de lo imposible -documentals que alimentaven els meus somnis- i pedalava al teu costat!

Suposo que, tot i practicar modalitats molt allunyades, el fet que totes dues es facin en un entorn natural i de muntanya i que Osona sigui com un poble han fet que els nostres camins es creuin. ¿Recordes les classes de body balance al Gimnàs del Tennis Vic? Puc assegurar que érem els pitjors alumnes de llarg, però ens havien fet creure que era bo per evitar lesions i, encara ara, hi entro buscant alguna càmera amagada.

No ha estat fàcil, oi, Ferran? Fer catorze vuitmils es diu ràpid però es deu fer etern. L’Everest se t’ha resistit per diverses raons. Vas començar el 99, gairebé per casualitat, si es pot dir així, i rere la càmera en vas sumar uns quants. Aquest matí remenava missatges de Twitter i n’he trobat uns del juliol passat: teníeu previst fer cim al Nanga, el penúltim que et quedava, el dia 10. Jo competia a Val d’Isère en una prova de les World Series. Ens desitjàvem sort!

Sempre he sentit profunda fascinació pels esportistes obstinats. Així és com entenc l’esport i així és com he viscut la teva darrera fase del projecte 14x8.000. He vist un esportista madur i ambiciós, com han de ser els bons esportistes, però prudent, generós i respectuós, com ho són els que darrere amaguen una gran persona. No em queda més que felicitar-te. T’ho mereixes. I agrair-te que ens hagis fet vibrar i patir des de la llunyania, però sentint-te molt proper. T’esperem a la Plana.