04/04/2017

Normalitzar-ho és feina de tots

2 min
Les jugadores del Barça celebrant el gol de Jenni Hermoso que va obrir el camí del triomf sobre el Rosengard.

Mai m’he declarat una gran feminista. Més aviat al contrari: acostumo a defugir les discussions sobre aquest tema i defenso la diferència entre gèneres. Som diferents, i això és una evidència que, en cap dels casos, significa ni millor uns ni pitjor els altres. El meu discurs no gira al voltant de la igualtat, sinó sobre l’equiparació de tractament i de valor que es dona a cada un dels gèneres.

Fa un parell d’anys em van convidar a una taula rodona sobre dones i esport a la Universitat de Vic. Hi vaig anar més per compromís que per convicció. Quan em vaig trobar davant de l’audiència em vaig adonar que no tenia prou raons de pes per defensar aquesta diferència entre gèneres en el meu esport. Que ho vulgui veure així no vol dir que la realitat no reflecteixi aquestes diferències, per petites que siguin. Fa tants anys que competim en inferioritat de tractament que ni tan sols ens n’adonem.

És cert que en els dos esports en què he competit a alt nivell, l’esquí alpí i les curses de muntanya, aquesta diferència no és ni tan evident ni tan abismal, però ens equivoquem, i jo la primera, de veure gairebé normal que hi hagi diferències de tractament, encara que en alguns casos siguin modestes. Aquestes diferències sovint són per la inexistència en els mitjans. I tots sabem que si no surts als mitjans, per al gran públic ets invisible.

A poc a poc va canviant, soc conscient que es necessita temps. Sempre defenso que part d’aquest abisme és fruit de la història, de la quantitat d’anys de tradició competitiva en homes i en dones, i que necessita evolucionar. Però no podem deixar que sigui només el temps el que faci avançar cap a aquesta equiparació de tractament, sinó que l’hem d’impulsar entre tots.

Darrerament m’ha sorprès posar els canals Esport3 i Teledeporte i veure retransmissions de bàsquet, hoquei patins i futbol femenins. M’he alegrat de llegir notícies als diaris que parlen d’esport femení. M’ha emocionat veure com obren la secció d’esports del TN migdia amb la classificació del FC Barcelona femení per a les semis de la Copa d’Europa. El que no pot ser és precisament això, que em sorprengui! Fins que no sigui un fet habitual no ho haurem normalitzat. Hem de fer tots un canvi de mentalitat, i sobretot les dones esportistes, ja que fa tants anys que convivim amb aquesta inèrcia que, tot i que reivindiquem un tractament igualitari, sovint som les primeres de no predicar amb l’exemple.

stats