27/12/2016

La cultura del nord

2 min

Fa poc he estat a Suècia de visita familiar. Tot i que no em vaig trobar amb dies especialment freds, el termòmetre no va pujar d’un grau. A les vuit començava a clarejar i a quarts de quatre es feia de nit. Havia nevat i, just després, havia plogut a sobre i els carrers i camins estaven coberts d’una considerable capa de gel. ¿Qui de nosaltres no s’imagina a casa tapat amb la manta i la llar de foc espetegant?

Davant del bloc on ens estàvem hi passa un dels centenars de carrils bici i vianants que té Estocolm, que m’entretenia observant. Durant el cap de setmana el degoteig de caminadors, corredors i ciclistes era constant, des de quarts de vuit del matí, que obria un ull per anar al lavabo -allà les persianes van escasses- i em tornava a ficar al llit, fins ben entrat el vespre, quan sortíem a sopar. El dilluns, dia laborable, em vaig llevar més d’hora i, tot i que era ben fosc, el ritme no s’havia aturat. Vaig preguntar al meu cunyat per què passava tanta gent corrent o amb bici amb motxilla, i es veu que és habitual aquest mitjà de transport de camí o de tornada de la feina.

Ens va dur de visita a la seva empresa, no gaire gran, d’uns quaranta treballadors. Entrant, em va assenyalar una escala: “Aquí hi ha el gimnàs”. Vam creuar l’oficina i una noia, la directora de recursos humans, ens va saludar amb vestimenta esportiva i una ampolla d’aigua. Eren les onze del matí i anava a fer spinning al gimnàs del davant.

En sortir, ens vam equipar per córrer a l’aparcament mateix i en quaranta segons érem dins un bosc amb circuits marcats de diferents distàncies i dificultats. Ben gelat, això sí, feia Nadal!

Mentre corríem, m’explicava que per contracte té una hora obligatòria d’esport a la setmana i que, ben combinada amb l’estona del dinar, pot sortir a córrer dins l’horari laboral una hora i escaig tres dies a la setmana -plegant a les quatre de la tarda com a molt tard.

Va intercanviar unes paraules amables amb un senyor que anava a ritme molt lleuger per aquells camins glaçats. “És el cap de compres, cada migdia surt a caminar”, em va dir.

A la feina hi tenen vestidors amb taquilles i servei de tovalloles, i, al menjador, fruita ecològica que els serveixen dos cops per setmana. Per a la societat sueca cuidar-se físicament va directament associat a salut mental i emocional, amb tot el que això comporta. Sens dubte, ens porten força avantatge i no només en l’horari laboral -de què es parla tant últimament a casa nostra- sinó també en la cultura de l’esport com a sinònim de salut i de benestar.

stats