03/11/2018

Els números

2 min
Abraham Kiptum

Els números, per si mateixos, només són això, números. Però quan els dones un valor és quan comprens el pes que tenen, realment, aquests números. Suposo que no dubtàveu que parlaria del flamant rècord del món que es va aconseguir diumenge passat a la mitja marató de València. Sento ser previsible, però un esdeveniment així no podia passar-lo per alt.

El 28 d’octubre del 2018 passarà a la història de l’atletisme valencià i internacional per dues raons: per l’altíssima xifra de corredors que van creuar la línia de meta -13.827 dels 13.984 que havien sortit, un 98,88% que és una xifra rècord per a una de la mitges més multitudinàries- i pel 58:18 amb què l’atleta de Kènia Abraham Kiptum va parar el cronòmetre una mica abans de dos quarts de deu del matí. Quan gran part de la societat encara dormia, Kiptum ja celebrava el seu rècord, que rebaixa en cinc segons la marca de l’eritreu Zersenay Tadese, que l’ostentava des de la mitja marató de Lisboa del 2010. Kiptum declarava que el recorregut era ràpid, s’havia trobat bé i ho havia provat. Mare meva!

Però posem valor a aquests números. Què vol dir 58:18? Significa recórrer un quilòmetre en dos minuts i quaranta cinc segons. Si voleu experimentar a què equival aquest temps, agafeu una recta de 200 metres, escalfeu bé, prepareu-vos, engegueu el cronòmetre, correu tant com pugueu i pareu-lo. Quin temps us ha sortit?

Si sou atletes ràpids, haureu parat el temps per sota de trenta segons; si sou bons atletes però no gaire ràpids, al voltant dels trenta i poc; si esteu en bona forma física potser voltareu els trenta-cinc o quaranta segons, i si la vostra forma no està gaire treballada passareu dels quaranta-cinc. Tot això acabant amb les cames com dues pedres i amb el cor que us sortirà per la boca.

Doncs els dos minuts i quaranta cinc segons de Kiptum equivalen a recórrer aquests 200 metres en trenta-tres segons cadascun fins a sumar els 21.097 metres sense parar per agafar aire profundament ni inclinar-se amb les mans sobre els genolls com hauríem fet tots nosaltres després d’esprintar aquests 200 metres als ritmes dels quals us parlava.

¿Tallen o no tallen l’alè, aquests números? A mi sí! Intento fer comptes i no me’n surto. Per al 99% de la població mundial és inimaginable córrer a aquestes velocitats durant tanta estona. Però el que més m’agrada d’aquests números és que s’aconsegueixen en els mateixos recorregut, dia i hora que part d’aquest 99% incapaç de córrer a aquests ritmes.

¿En quins esports el practicant que ha entrat el 13.827è pot dir que ha creuat la mateixa línia de meta que l’actual rècord del món?

stats