Enamorada de la moda juvenil
Es passeja pel barri una dona encallada als anys 90. Vestida de color negre, llueix sabates, ulleres i vestuari que fan joc amb aquells bars freds de tamborets suïcides. També hi ha un home que s'ha aturat més enllà, als antiestètics 80, i es plantifica pantalons verds fins a la cintura, mocassins julioiglesils i jersei vermell d'angorina. Hi ha una nova onada de jubilats que retornen a la joventut dels 70 guarnits amb colls mao i faldilles llargues sortides de la feliç Eivissa, tot i que són, com tot, made in China . La primera dècada del segle ens ha deixat un regueró d'ostentació espantosa en forma de bijuteria de boles grosses, estampats enormes i bosses desmesurades amb logos ben vistosos per entaforar tots els ginys electrònics de marques de preus gegants. Detecto una davallada d'aquesta darrera onada estètica. La causa podria ser la poca distància, però em temo que el que li manlleva seguidors és la vergonya.
Ser progre, cursi, provocar un overbooking a l'infern de bones intencions, però voler fer avançar el món, ha avergonyit poca gent. Ser hortera tampoc ha provocat onades d'autofustigació. Darrere d'un hortera sovint hi ha una persona amb ganes de viure. Amb colors mal combinats, sí, però d'esperit vital i optimista. Els moderns dels 90 no cal dir que estaven, i estan, encantats d'haver-se conegut. I els dels 2000... Qui no recorda aquelles celebracions eufòriques i caríssimes dels 2000? I la hipoteca que, ja de pas, ens va servir per comprar la nevera de dues portes i la tele de plasma? Vam viatjar a Hawaii com qui va a Camprodon, ens vam canviar el cotxe cada sis mesos i ens vam arruïnar comprant un gos husky de raça autèntica dels collons. Ara més val que llencem tots els comprovants, les joies idiotes i el collar del husky al punt verd (això sí, l'ecologisme ja forma part de nosaltres) i procurem dissimular la cara de gamarussos que se'ns ha quedat amb l'adveniment d'aquesta crisi. Els grans sàtrapes universals s'enduen la palma de la responsabilitat i les galtes còsmiques, però nosaltres vam ser prou lluços per deixar-nos entabanar per una gent que, tot i el crac econòmic, acaben d'anunciar que el 2010 ha estat un any rècord de guanys a Wall Street. Si us plau, que algú inventi la moda dels 10, si pot ser, barata i autogestionada, i girem full. Fa falta.
