image-alt

ANNA PUNSODA

El conflicte d'Àngel Ros

Des de Joan Raventós fins a Pasqual Maragall i Antoni Castells, tots els puntals catalanistes del PSC han fet bandera de l'europeisme. Àngel Ros no podia ser menys i fa poc proposava, en plena crisi, una...

I els nostres, quins són?

Tret d'aquells que curiosament sempre fan coincidir el seu discurs amb el convergent, tothom s'ha queixat en saber que es retallarà un 13,30% el pressupost de TV3. El que no sabem és si disposar de 40...

El marc espanyol i les reserves indígenes

Potser en un marc català podríem viure menys atents a la política sense caure en grans contrasentits. Però el marc és espanyol i per això ahir, lluny dels cercles més informats, podien sentir-se els...

Els savis i altres Messies

Per veure-hi clar, a finals del XIX tocava llegir els alemanys, després va arribar el torn dels francesos, dels russos, dels anglesos, més endavant va venir la fascinació pels nord-americans, pels txecs i...

El trencament

El sociòleg Lluís Sàez celebrava, en una conferència a la Jornada Jove que Òmnium Cultural ha organitzat a Lleida, l'aparició d'un pensament crític entre la joventut. D'un pensament que qüestiona...

Benvinguda pell fina

Segons Francesc de Carreras, la monada de Peces-Barba ens ha regirat l'estómac perquè els catalans hem mutat d'antropologia. El nostre poble ja no és aquell que Josep Ferrater i Móra va definir per la...

El pes dels orígens

Sense proposar-s'ho, Gerard Quintana ha obert el debat més delicat d'aquest país. És irònic que alguns, volent explicar per què parla castellà als seus fills, hagin insistit que el pare del músic era...

Segrestos literaris

Qualsevol escriptor català que parli de política ha de ser saber que la seva proclama, quan canviï el marc històric, podrà servir per justificar el que abomina. Ara Duran i Lleida, perquè al 20-N el vot...

Cobrar per paraules

Cada cop que algú el tracta d'escriptor, Joan Maragall s'agita a la tomba. I avui, que fa cent cinquanta-un anys que va néixer i que les autoritats recordaran el gran escriptor aquí i allà, deu estar tip de...

"La terra no embrute"

Recomanar una novel·la catalana que en deu mesos ha esgotat quatre edicions és vergonyós però vull avisar als distrets i als esnobs que la van menysprear per no fer grans incursions metafísiques. Parlo de...

El sexe dèbil

Ni els hàbits ni les vetes que ben just tapen les natges de les escolars han obert tants fronts de debat com el burca. Gràcies a ell hem plantejat la importància del rostre a l'espai públic, els límits de...

Veritats més altes

Així com els rucs només s'interessen per la política quan s'acusa un peix gros de faldiller o corrupte, n'hi ha que només s'ocupen de l'Església quan hi entra en joc l'Opus Dei. Penso en l'escàndol que va...

Josep Termes i el guió

Catalunya és plena d'historiadors que acumulen dades i mapes però que redacten uns inventaris tan soporífers i miops que adormen les pedres. Josep Termes, en canvi, va agafar la seva realitat immediata per...

Santes excuses

Ara que un papa intel·lectual pot aclarir-nos grans complicacions metafísiques, a molts cristians ens continuen inquietant els dubtes més planers. És lògic que l'Església operi sobre un model familiar ideal...

No tot és possible

Com més encesa i inconcreta és una màxima, amb més fervor la coregem. "Serem allò que vulguem ser", cantem pensant en qualsevol amant o en aquest poble que no es cansa mai d'entomar cops.És curiós que els...

Llegir no ens farà lliures

El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro dramatitzava en un article la història d'una noia de 14 anys a qui les monges van requisar la novel·la Anna Karènina . L'autor atacava el monopoli que sempre...

image-alt

Camí tallat

"Mama, ets la millor", em deia el petit encerclant-me les cames i jo l'alçava ben enlaire fins que la veu del seu pare sortia de qualsevol habitació: "Doncs si la vols, ja te la pots quedar". Feia dotze...

Ser llargs de mires

Ni ser de poble et condemna al provincianisme ni la capital t'obre sempre de mires. El Roger Mas canta a la Mare de Déu del Claustre de Solsona però de provincià no en té res. Bàsicament perquè provincià és...

La barca foradada

Els afiliats a la cultura catalana no salvem foques però fem altres proeses. Per exemple, financem un Liceu que presenta Wagner en versió concert més car que les mateixes òperes al Festival de Bayreuth....

Els millors articles

No falla: quasi tots els articulistes estan convençuts que els millors articles que llegeixen són els seus propis. Mentre l'erudit s'indigna amb les redaccions festives perquè hi veu putxinel·lis per a la...

Viure al límit

Mor l'Amy Winehouse i revifen els apologetes del dolor, la patuleia d'afectats que menyspreen els que no tenim planejat suïcidar-nos. Després de repassar la llista d'artistes que han mort joves, arriben a...

Postfeminisme Real Ja

Les fotografies de Leire Pajín mig conilla han enfrontat les feministes amb les seves filles bastardes, les ultrafeministes. Les primeres s'han sulfurat perquè troben humiliant retratar una ministra en...

Rakosnik espera el bus

"Marta, si un dia cal, Catalunya passarà per davant de la família". Aquest no és un verset de Miquel Martí i Pol sinó l'avís que Jordi Pujol va fer a Marta Ferrusola quan li va demanar la mà. I ella no va...

Descendent de carnissera

La meva besàvia era una carnissera geniüda i ferrenya que tenia la filla més bonica del poble. Su señora , que no tenia filles, s'enduia sovint la noia a comprar. Quan la presentava en societat no...

Tota la veritat sobre el cas Picasso

Tothom sap que els artistes són especuladors de sentiments, Madoffs que pinten o escriuen per forrar-se. Ho va dir Mao: l'art, a Occident, és un luxe per a fills de famílies influents que amaguen la...

La Barcelona tremendista

Per no semblar una iaia rondinaire m'havia proposat fer un article en positiu. Però Valentí Puig es preguntava fa poc a La Vanguardia per què Barcelona és cada dia més freaky i menys glamurosa. I repassant...

Mitjanit entre bromes i complexos

"Les dotze en punt. Al llarg dels viaranys del carrer sostinguts en una síntesi lunar, xiuxiuejant encanteris lunars, es dissolen els terres de la memòria". Així comença Rhapsody on a windy night , un dels...

Aquest article és una merda

Fa anys un professor em va entregar un relat seu. Per les ínfules que gastava i pel meu rol de pupil·la, intueixo que m'havia de semblar excel·lent. Però em va semblar espantós i, com que ignorava les...

L'èxit de la barjaula

L'hem vist tots però sempre que una cadena de televisió retransmet Pretty woman és líder d'audiència. Té gràcia que una societat com la nostra, tan àvida de progrés, mitifiqui una puta ingènua, una bona...

L'Amic

Entre altres carnisseries que em fa vergonya comentar, solc arrancar-me la pell de l'esquena. No sé per què em maltracto el cos. Potser encara em dura la impressió d'haver perdut la innocència abans de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >