image-alt

ANNA PUNSODA

Intel·lectuals frustrats en l'imperi del Jo

Ja fa un any que Félix de Azúa va abandonar la seva missió a El Periódico perquè els seus articles no redreçaven la societat en el sentit que ell predicava. Però, temperat com tot bon filòsof, no es va...

Ells a Londres, uns altres a Hiroshima

Si comprendre a fons és justificar, aleshores és lògic que tots jutgem el nazisme com un episodi irracional de la Història. Quan es tracta de l'Holocaust, tothom inspecciona els morts però ningú mira els...

Clor busca terra calcària

Ni un cicló és capaç de tombar la parella sòlida, però la brisa pot destruir la que passa un moment fluix. O això diu l'abecé de l'educació sentimental, que Goethe infringeix a Les afinitats electives ,...

El meu avi, Tolstoi i la violència de gènere

La meva àvia va assassinar el meu avi a poc a poc. Era un feble i li va robar l'ambició i la capacitat de pensar i actuar per si sol. Si ella no podia treure rèdit de les seves il·lusions, les menyspreava...

Goethe i l'art d'equivocar-se

Mentre francesos i prussians s'escorxaven, Schiller va engegar una revista per il·lustrar el poder educatiu de l'art atemporal. I com que tota guerra deu ser anecdòtica al costat de la reflexió estètica,...

L'eixugaculs i altres subtilitats

Que l'intel·lecte ens eleva i el cos ens lliga a l'animalitat és un mesura higiènica que ja no funciona. Però quan Rabelais va escriure Gargantua i Pantagruel era de gran utilitat. El cos com a temptació i...

L'èxit d'aquella pedra

Poques obres claven una gec d'humilitat com ho fa Pedra de tartera : què tenen les 100 pàgines de Maria Barbal que sent tan simples commouen tan intensament? En el monòleg dispers de la Contxa no hi ha ni...

George Sand, Flaubert i l'interès

Van batejar les nétes de George Sand i Gustave Flaubert no va anar a la festa. El viatge era llarg i, com que estava abocat a L'educació sentimental, no es volia distreure. Que una mare de família...

Primers amors

Quan es trasllada al teatre una novel·la fonda se'ns obre un dilema: si el sentit del text es perd molt o bé del tot. En canvi, a Primer amor , amb una adaptació intel·ligent i un brillant Pere Arquillué,...

Com a mínim, 'femme fatale'

Es pot ser infidel tres cops i semblar innocent als ulls del món. Ho demostra Manon Lescaut, que se'ns ha venut equivocadament com la femme fatale per excel·lència. Si els fets parlen per si sols -com diem...

De sagues i hereus

La Nike Wagner corre aquests dies per Barcelona atreta pel Parsifal que ofereix el Liceu. L'hereva del compositor s'ha mostrat descontenta amb la representació i ha dit que frisa per trobar una mirada menys...

El teu món sonat

Si no aplaudeixes qualsevol grolleria que t'ofereix la pantalla se't tracta de carca. És el cas d' Infidels : una crítica a les cinc femmes i als seus tòpics inconsistents i et converteixes a l'instant en...

Gide, l'aniversari

Avui fa 60 anys que André Gide moria a París per instal·lar-se eternament al purgatori, on jau amb tots els viciosos a qui hem perdonat la vida pel seu talent. Premi Nobel el 1947, exclòs després pel...

Encara el Bé i el Mal

Diem diable i ens sobrevé el nom de Goethe però també de Pessoa, C.S. Lewis i molts altres que l'han fet parlar. A Diable , l'última novel·la que va escriure, Tolstoi el presenta en forma de pagesa...

"Estàs deliciosa, Blanche"

Va estrenar-se Un tramvia anomenat desig i Truman Capote ho va veure claríssim: el dramaturg i l'heroïna de l'obra s'haurien pogut intercanviar. Blanche DuBois, la madame destronada i lasciva, s'ajusta a la...

Gais a banda?

En poques obres l'erotisme homosexual s'exposa amb tanta tensió i bellesa com a La mort a Venècia. I Mann era, en principi, heterosexual. O a la inversa: no veig que García Lorca converteixi les seves...

I tanmateix, rus

Ignoro quants llibres bons es tradueixen anualment al català. Però sé que publicant La zona i La maleta , Labreu Editorial ha ennoblit moltes biblioteques. El seu autor, Serguei Dovlàtov, es presentava com...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >