31/10/2011

Benvinguda pell fina

2 min

Segons Francesc de Carreras, la monada de Peces-Barba ens ha regirat l'estómac perquè els catalans hem mutat d'antropologia. El nostre poble ja no és aquell que Josep Ferrater i Móra va definir per la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. El català s'ha convertit, diu De Carreras, en un poble que es caracteritza per la ruptura, la rauxa, la desmesura i la pell fina, victimista i polititzada.

Recórrer a la continuïtat de Ferrater i Móra per significar l'adhesió política a l'Espanya unitària és un truc baix. El filòsof no parlava d'una categoria política oposada a l'independentisme sinó d'una categoria metafísica i d'una actitud més aviat relacionada amb la Santa Continuïtat noucentista. O sigui, amb la necessitat de pouar en la tradició intel·lectual i cultural catalana per fer-la créixer en base al que ja ha produït. I que Ferrater enllaci la continuïtat catalana amb la hispànica no el converteix en el ca Cèrber de l'Estat: també l'enllaça amb la continuïtat europea i amb la mediterrània. Amb seny es refereix a la forma capaç d'endreçar i donar direcció a la rauxa i, amb mesura, a l'estructura necessària perquè la llibertat no degeneri en caos. Tenint en compte que el catalanisme s'articula a través de l'estructura dels partits, podem dormir tranquils: continuem sent un poble de seny i mesura.

És cert, però, que ja no som irònics. La ironia és un recurs per insinuar el que es vol dir sense que et puguin condemnar per les paraules textuals. En temps de repressió, és una eina imprescindible per pair la manipulació que es fa de la realitat. Com que ja no la necessitem, no és estrany que l'hàgim canviat per la pell fina, exactament igual de polititzada que la seva. Ara només cal que aquesta pell deixi de ser tan victimista perquè abans de trepitjar-nos s'ho pensin dos cops.

stats