Gais a banda?

En poques obres l'erotisme homosexual s'exposa amb tanta tensió i bellesa com a La mort a Venècia. I Mann era, en principi, heterosexual. O a la inversa: no veig que García Lorca converteixi les seves afeccions sexuals en l'eix central dels seus poemes. Vull dir que ni la homosexualitat és un motiu exclusiu dels que s'hi consideren, ni els creadors homosexuals viuen d'explotar només les seves peripècies emocionals. El món de l'art és ple d'homosexuals, de bisexuals, i ho serà de polisexuals quan es descobreixi vida en un altre planeta. Bàsicament perquè la sexualitat no és un pols a blanc o negre sinó un ventall cromàtic amplíssim, que reserva els matisos als que acumulen un excedent de força i una fam terrible de bellesa. Famós és el De profundis, la carta que Wilde va escriure al seu amant des de la presó i que molts devorem com una història d'amor tèrbola, intensa, al marge de si Douglas era home, dona o camell.

Si en èpoques de forta repressió totes les condicions sexuals confluïen en l'art unitàriament, no entenc per què avui haurien de segregar-se. Parlo pel munt de recitals, editorials, certàmens literaris, festivals de teatre i de cinema gais que s'han disparat a Barcelona. És evident que destacar l'homosexualitat d'un autor, fa 50 anys, feia un servei. Però ara que ja tenim les tietes i els capellans escandalitzats, ara que trobar un creador heterosexual és feina de titans, fer-ne un gènere a part em sembla una solemne bestiesa. Perquè no pot distingir-se l'art homosexual de l'heterosexual: l'art és eròtic per naturalesa, fins i tot si és religiós. Situar a banda els gais és empobrir-ho tot: pocs han enriquit més les arts que els afamats d'efebs. I si se'ns demana un esforç general d'integració, no cal muntar una indústria cultural paral·lela. Si volem normalització, podríem començar per no presentar-los com uns éssers semidepravats, com es fa a L'arquitecte. O podríem no destacar constantment la seva condició i usar-los com a reclam per fer-nos els tolerants. El mercadeig que fa la política amb l'homosexualitat m'indigna però no em sorprèn. Sí que em sorprèn que hi trafiqui l'art, que fins fa deu anys havia aglutinat autors amb totes les seves diferències. I si dins el corrent general ha sabut plasmar la repressió en obres cèlebres, no em crec que ara no pugui plasmar-hi l'alliberament.