19/09/2011

Veritats més altes

2 min

Així com els rucs només s'interessen per la política quan s'acusa un peix gros de faldiller o corrupte, n'hi ha que només s'ocupen de l'Església quan hi entra en joc l'Opus Dei. Penso en l'escàndol que va armar Camino , emesa ara a TV3 en homenatge a Jordi Dauder. Quan la família de la nena en què volia basar-se el film va acusar el director d'haver falsejat la realitat, ell va admetre que havia agafat més d'un cas per difondre una veritat més alta: el fanatisme i les argúcies d'una part de la prelatura. No tinc cap simpatia per l'Opus Dei, però fer passar la creació pel document d'un cas real és una maniobra baixa. Primer, pel poc favor que fem a la veritat defensant-la amb falòrnies que fàcilment es poden desmentir. I després perquè explotar els prejudicis més cotitzats és un recurs artístic innoble: en un país com aquest, tan traumatitzat i tan poc interessat a entendre els seus traumes, res funciona tant com excitar l'anticlericalisme.

¿Recorden Enric Marco, el president de l'Amical de Mauthausen que no havia estat mai a Mauthausen i que s'havia passat trenta anys de gira narrant unes gestes inventades? Quan es va descobrir l'estafa, també va dir que s'havia falsejat la identitat per ser més convincent i retratar millor la veritat de l'horror nazi. Aquella manipulació era molt més greu, perquè no es va vendre com a ficció basada en fets reals i perquè el dolor de l'Holocaust és incomparable. Però per poc que es conegui gent d'església despresa, dol veure com la massa acrítica ho utilitza tot per acusar-los indistintament. Per defensar qualsevol veritat més alta primer cal fer una operació més baixa: contrastar bé el que s'explica. Perquè una crítica feta sense rigor ni voluntat de millorar el que se censura -com la vivència de fe d'uns creients-, més que una crítica sembla una farsa.

stats