Bons verds contra el canvi climàtic

El canvi climàtic està fent estralls en el món en vies de desenvolupament. El Vietnam, per exemple, ha informat que els desastres naturals, alguns agreujats pel canvi climàtic, li han causat pèrdues anuals equivalents al 2 per cent del seu PIB. Als països dependents de l’agricultura, com Etiòpia, l’allargament de les sequeres i l’increment en la freqüència de les inundacions estan amenaçant els mitjans de subsistència i els subministraments alimentaris.

Ara que la comunitat internacional es prepara per a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que se celebrarà a París el desembre d’aquest any, una de les màximes prioritats és identificar i estructurar les fonts de finançament per a la lluita contra el canvi climàtic. Els bancs de desenvolupament, com l’Organisme Francès de Desenvolupament (AFD, per les seves sigles en francès), del qual sóc directora gerent, estan ben posicionats per ajudar-hi.

Per començar, els bancs de desenvolupament poden finançar projectes que beneficiïn al mateix temps el desenvolupament i el medi ambient. Avui l’escalfament planetari és un factor vital a tenir en compte a l’hora de planificar un projecte de desenvolupament. Per exemple, els efectes del canvi climàtic poden constituir riscos greus per a gairebé qualsevol infraestructura, i especialment per al reg agrícola i el transport públic. Alhora, l’increment dels ingressos, objectiu de qualsevol esforç en pro del desenvolupament, comporta gairebé sempre un consum més gran de recursos naturals i d’energia i, per tant, té com a conseqüència més emissions i també més escalfament.

Aquests lligams entre l’escalfament planetari i el desenvolupament expliquen per què el govern de França exigeix que almenys el 50 per cent del finançament que aporta l’AFD vagi dirigit a projectes de desenvolupament que també tinguin un efecte positiu en el medi ambient. En són exemples els parcs eòlics d’Etiòpia, una millor gestió dels boscos a Madagascar, els plans nacionals d’Indonèsia i el Vietnam sobre el clima, i el transport urbà net a Colòmbia.

Els bancs de desenvolupament també poden tenir un paper important en la formulació d’instruments financers que permetin als inversors privats contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. I és que, actualment, en relació al finançament, el repte ja no és la quantitat. Ara mateix, entre les fonts potencials de diners que poden fer-se servir per finançar un desenvolupament innocu per al clima hi figuren fons de pensions, companyies d’assegurances, fundacions i fons sobirans d’inversió. Però el que sovint falten són mecanismes que siguin capaços d’assegurar que les inversions es canalitzen cap a projectes eficaços i amb objectius encertats.

Una solució a aquest problema són els bons verds o climàtics. Aquests instruments tenen totes les característiques dels bons tradicionals, però van acompanyats d’inversions que contribueixen al desenvolupament sostenible o a la lluita contra el canvi climàtic.

Fins fa poc, només emetien bons verds uns quants governs o organitzacions que incloïen el Banc Mundial, l’estat americà de Massuchusetts i la regió francesa de l’Illa de França, i en general les quantitats eren modestes. En els dos últims anys, però, han entrat en el mercat altres coparticipants, i els volums s’han disparat. El 2014, les emissions de bons verds van superar el total de tots els anys anteriors junts.

De fet, la demanda està superant l’oferta. Totes les ofertes més recents de bons s’han cobert de sobres i és probable que aquesta tendència continuï. El sector de les assegurances s’ha compromès a duplicar les seves inversions verdes fins als 84.000 milions de dòlars d’aquí al final del 2015, i el mes de setembre passat, tres importants fons de pensions d’Amèrica del Nord i d’Europa van anunciar que tenien previst augmentar les seves participacions en inversions per a projectes amb poques emissions de carboni en més de 31.000 milions de dòlars d’aquí al 2020.

L’ampliació del mercat d’aquests bons exigeix que estiguin més ben etiquetats i certificats. Actualment no existeixen normes harmonitzades per fer-ho. La qualitat dels actius que suporten els bons depèn exclusivament de la bona voluntat i les aptituds tècniques dels emissors. Cal formular orientacions i mètodes de qualificació específics. En aquest marc, la recent decisió d’una coalició d’inversors institucionals de mesurar i revelar l’empremta del carboni d’almenys 500.000 milions de dòlars en inversions és un important pas endavant.

El mes de setembre passat, l’AFD va emetre mil milions d’euros en bons climàtics. I un dels objectius d’aquesta operació és contribuir al desenvolupament de normes concretes de qualitat. Amb l’ajuda d’un important organisme de certificació de responsabilitat social corporativa vam poder proporcionar als inversors informació sòlida -i un procés de rendició de comptes- sobre les repercussions directes que tenia aquella cartera en les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle. De fet, els projectes finançats per aquests bons havien de complir criteris rigorosos, incloent-hi una anàlisi prèvia de la seva empremta de carboni, proves que tenen un efecte clar i rellevant en la lluita contra el canvi climàtic, i una formulació alineada amb les estratègies que estiguin aplicant els actors locals i els països.

Els bons climàtics poden enfortir els països i les institucions en el seu camí cap al compliment dels compromisos de reducció de les emissions de CO. No obstant això, perquè siguin eficaços, requeriran orientacions clares i un marc d’avaluació fiable. Ara que els dirigents de tot el món es preparen per reunir-se a París al mes de desembre, una de les màximes prioritats ha de ser aconseguir un finançament adequat.

Copyright Project Syndicate