Desassossec

Si hagués depès de mi, no hauria dictat presó incondicional immediata per als exconsellers i l’exvicepresident de la Generalitat. Em produeix desassossec. Sense que això signifiqui exculpar la responsabilitat personal que pugui correspondre a cadascun d’ells per les conseqüències jurídiques de les decisions polítiques que han adoptat en el passat immediat. La decisió radical de la jutge només puc entendre-la des del dany que l’expresident Carles Puigdemont, en eludir la seva pròpia responsabilitat, ha fet als membres del seu govern que sí que l’han assumit. Si deixés de creure en el principi de separació de poders i en la neutralitat política dels jutges hauria d’acceptar que no visc en un país civilitzat. I no ho crec. No penso que estiguem davant d’una persecució per delictes d’opinió, sinó davant les responsabilitats polítiques que tots nosaltres hem d’assumir. Si no acceptem aquest principi de responsabilitat personal i, si escau, la defensa de les nostres decisions davant els jutges, ¿quina és l’alternativa que ens queda per a l’organització d’una vida política civilitzada?

Etiquetes