Aurélie Salvaire: “No és homes contra dones, sinó persones contra prejudicis”

Com vas venir a parar a Barcelona?

Vaig venir el 23 d’abril del 2002. Sóc d’aquí al costat, francesa però del sud. Per a mi és lògic, és la ciutat més internacional a prop d’on vivia.

Què et va semblar que els homes regalin roses i elles regalin llibres?

[Riu.] Ho tenies fàcil, eh? Bé, justament tindrem un estand per Sant Jordi per veure com podem invertir els rols. Però fixa-t’hi: la princesa esperant el salvador. M’agrada molt la tradició, però és cert que els mites, els contes de fades i les pel·lícules de Disney continuen transmetent als nens i nenes papers molt clars, qui té lideratge i qui no, qui decideix sobre la seva vida i qui no. Sembla que no sigui res, però és molt important.

Per què t’has dedicat això?

Perquè he nascut al sud de França, que és encara més masclista que Espanya, t’ho creguis o no. I quan era petita tenia un sentit de la justícia molt innat. Quan veiem que no es tracta la gent que estimem de la manera més adequada, el petit salvador que tots tenim dins s’enfada una mica.

I tu què veies en la societat francesa de la teva infantesa?

Sobretot que les dones no tenien veu a la família a l’hora de prendre decisions. Als sopars familiars, els que parlaven, cantaven, decidien o es quedaven asseguts eren sempre els homes. Hi ha una infografia molt divertida a Time que es diu Manterrupting i explica que els homes tendeixen a interrompre les dones moltes vegades, amb un to més alt, o a apropiar-se idees seves i tornar-les a explicar. Sembla anecdòtic, però al final sembla que la teva paraula no compta. Molta gent, homes i dones, pensen que ja estem bé, quan, de fet, als països de l’OCDE hi ha un 16% de diferència salarial entre homes i dones, i Oxfam diu que això es mantindrà 75 anys més si no canviem i seguim a aquest ritme. Però hi ha detalls més subtils. Zara va posar a la venda roba que deia “intel·ligent com el papa” i “bonica com la mama”. Hi ha menys dones del que correspondria en càrrecs directius, més dones treballant a temps parcial, més dones treballant en la salut, l’educació...

Un catedràtic d’una universitat nord-americana em deia que havia ofert ascensos en la seva càtedra a llicenciades prometedores, però que volien ser mares, i no es volien comprometre més en la feina.

Sí, Sheryl Sandberg, la número dos de Facebook, diu que si no hi ha tantes dones líders és perquè moltes “se’n van abans d’anar-se’n”, que sacrifiquen el present pensant en el futur. És cert que passa, però tampoc ho fem fàcil, siguem realistes. Pot haver-hi el desig de ser mare, però també de ser pare. Tenim 16 dies de baixa de paternitat per als homes i 14 setmanes per a les dones. Tothom em diu que estigui tranquil·la, però és un tema d’ara i no pot ser que el 2015 encara estiguem així. És una qüestió molt polèmica, la biologia versus la cultura. Simone de Beauvoir deia que una no neix dona, sinó que es fa dona. Hi crec molt, en això. Tenim capacitat de procrear, i és genial, i diuen que en països on les dones poden tornar a la feina més fàcilment neixen més nens. En comptes de fer això, gairebé les estem culpant, fent-les escollir. Per què hem d’escollir i no heu d’escollir? Això sí que em sembla molt fort. Estic convençuda que els homes hi tenen molt a guanyar participant en la cura dels nens. L’any passat al TEDx teníem Gary Barker, de MenEngage, i explicava que els homes són més feliços si connecten més amb els fills, si exploren la part emocional, i a més milloren el sexe amb la parella.

Doncs jo sento que hi ha homes que ja els va bé plegar tard perquè la idea d’aguantar nens ploraners no és gaire estimulant.

Sembla que siguin tasques pesades, però la connexió emocional que tens amb els teus fills no la recuperaràs. Hi ha molts estudis que han analitzat de què es penedeix més la gent quan s’està a punt de morir. I, en general, la gent diu que de no haver donat més amor a les seves persones properes; no és de no haver pujat al Kilimanjaro moltes vegades.

¿Tu creus que si Hillary Clinton arribés a ser presidenta faria un tipus de política molt diferent de la que ha fet Barack Obama?

No ho sé. D’una banda, sí: imagina ser en un país on mai ningú del teu sexe ha liderat el país, ni la teva empresa. Mai. Què veu una nena? Què vol ser de gran? El mateix que la mare. I vull pensar que amb una dona presidenta hi hauria més sensibilitat cap a certs temes.

Madeleine Albright em va explicar que quan anava a escoles de diplomàcia els deia a les aspirants que no callessin, perquè la dona té tendència a escoltar, i com que escolta, no interromp. ¿Els estava demanant que es masculinitzessin?

No. Cal treballar la confiança en una mateixa però no cal ser arrogant. El problema de les reunions és que les dones hi han d’anar superpreparades per a qualsevol cosa, perquè no tenen presumpció de credibilitat. I volen estar 100% perfectes. Tenim una manera d’educar les nostres nenes que les fa voler ser molt perfectes, molt mones, i callades perquè són més boniques. Aquí, quantes vegades m’han dit manaire a mi...

¿És veritat que de vegades les dones són les pitjors en això?

Sí, precisament Madeleine Albright va dir la famosa frase que hi ha un lloc especial a l’infern per a les dones que no ajuden les altres dones. Hi ha insolidaritat femenina, però és normal. Hi ha un sistema de poder. No és un tema de sexe. Si hi ha certa categoria de la població que és al poder, o hi lluites en contra o vols ser ben vista per aquesta categoria de població per tenir una part del poder. Ser ben vista vol dir no queixar-se, acceptar la situació, negar la realitat, o criticar les que critiquen la situació. És normal que hi hagi tensió, però cada cop veig més moviments que uneixen dones, i això m’alegra molt. A l’ONU hi ha ONU Dones, que ha tret la campanya He for she, on surt Emma Watson, la noia de Harry Potter, explicant que al final no és cosa d’homes contra dones, sinó de persones contra prejudicis. ¿Drets de les dones o drets humans?

Abans parlaves de les diferències de salaris. Et poso el cas real d’una empresa de Barcelona on una dona de 30 anys guanya el 30% menys que un home en el mateix càrrec. Sap que si es queixa la faran fora. Què pot fer?

Hi ha un llibre que es diu Women don’t ask... Solen demanar quatre vegades menys augments de sou, i quan ho fan, demanen un 30% menys d’augment. Sobretot per la idea de no voler quedar malament, o la idea que les faran fora. S’estan donant molts consells sobre com negociar en casos així. No volem perdre la feina, però es pot mirar què més es pot demanar a part d’això. Què més et pot convenir si no se’t pot apujar el sou? Jo crec que sobretot la unió és la força. A la Xina, amb la tècnica de l’embenatge de peus, si una mare no ho feia deixava la seva filla exclosa perquè per a ella era una manera de casar-se. Van començar a rebutjar-ho juntes i a poc a poc es va anar abandonant. Al capdavall, a les empreses no els agrada ser mal vistes.

Shakira és una dona que ha triomfat en un país més aviat masclista com Colòmbia, que ha triomfat per ella mateixa, però que presenta un tipus de cançons que poden ser explícitament sexuals. Això ajuda?

Si és la seva elecció... Fa de mal dir, perquè al final fas el que ven, i hi ha la idea que el sexe ven molt bé. Respecto molt dones com Shakira o Beyoncé, que han muntat els seus negocis, perquè s’han fet molt riques i ara poden decidir moltes coses i estan jugant una mica i utilitzant-ho a favor seu. Es tracta de reapropiar-se d’aquestes regles, però em preocupa una mica que estiguem mostrant les dones nues i no en rols de poder econòmic, legal, científic... Donem a les nostres nenes la imatge que per ser poderosa en un moment o altre has d’utilitzar el teu cos.

Quan veus uns pares educant una nena, què és el que més et molesta que li diguin?

Quan la fan callar. Diem dues vegades més a les noies que als nois que callin. O en sexualitat. A mi, el meu pare no em deixava sortir. Al meu germà li deixava fer el que volgués. Estic segura que és bastant igual encara. A les nenes les prevenim contra la violació, d’acord. ¿Però parlem als nens de consentiment i de no forçar una relació sexual? ¿Els homes volen una societat igualitària de veritat per a les seves mares, dones i filles? Doncs vull veure-ho.

Què fareu al mes de juny al TEDx?

Ens ho passarem bé. Riurem molt, plorarem molt... perquè la gent et va explicant històries. Tindrem 30 persones d’aquí i de fora, emprenedors, inversors, artistes, activistes, esportistes com Amaya Valdemoro, que ens explicaran en deu minuts com a màxim com ho viuen, gent que estan canviant aquest equilibri i animaran les mil persones que seran al Casino del Poblenou i les que ens poden seguir en streaming a canviar elles també. Crec que tots tenim un paper per jugar, tots som actors de canvi.

Si fossis presidenta de la Generalitat o de la República Francesa, quina seria la primera mesura?

Igualar la baixa maternal i la paternal. Amb una obligació d’un mes, com a mínim, per als pares. Passar temps amb el teu fill o filla, i no que per ser dona hagis de marxar de la feina. I la segona, mesures a les escoles de conscienciació sobre estereotips, sobre educació sexual, què és ser nen i ser nena ara, i a què pots aspirar. A mi m’agradaria molt transformar aquesta ciutat en la més feminista d’Europa... Som-hi!