Misc 04/11/2020

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Trump, guanyador (im)moral de les eleccions'

Si Trump pot merdejar amb el recompte és perquè Trump ha fet la seva feina i Biden no: ha guanyat a Florida, ha guanyat a Ohio

3 min

Tal com era de preveure, l’endemà de les eleccions americanes encara no sabem qui les ha guanyat. Biden ha demanat paciència: "Soc aquí per dir-vos aquesta nit que som en el bon camí per guanyar aquestes eleccions".

"Ho sabem pel vot anticipat i el vot per correu sense precedents. Trigarà una mica, haurem de ser pacients, fins que el dur treball de comptar els vots finalitzi, i el recompte no estarà acabat fins que cada vot sigui comptat, cada urna sigui comptada”.

I Trump ha tirat pel dret: "Això és un frau per als Americans, és una vergonya per al nostre país, estem preparats per guanyar aquesta elecció. Francament hem guanyat aquesta elecció; per tant, el nostre objectiu és assegurar la integritat pel bé de la nostra nació, això és un gran frau a la nació. Volem que s'apliqui la llei correctament, o sigui que ho portarem al Tribunal Suprem, volem que es pari de comptar vots, que es pari de votar. No volem que es comptin vots a les quatre de la matinada i després afegir-los a la llista. És molt trist aquest moment perquè per a mi ja hem guanyat".

No és veritat, Trump encara no ha guanyat. Al moment que faig aquest comentari encara hi ha estats que estan comptant el vot per correu, molt nombrós aquesta vegada perquè, entre altres raons, la gent amb por a encomanar-se del covid-19 ha triat votar per correu. I, per tant, Trump no pot dir oficialment que és el guanyador. Què vol dir que s’han de deixar de comptar vots? Això és gravíssim. Des d’aquest punt de vista, la seva amenaça que portarà el recompte al Tribunal Suprem és una afirmació de perdedor o de probable perdedor.

Però Trump diu això perquè hi ha batalla; perquè pot anar d’un pèl. Si es demostra que al vot a les urnes guanyava Trump i per correu guanyava Biden, tindrem una batalla legal i una batalla pel relat que ho complicarà tot, als Estats Units i al món. Ho dic de debò, en un món en què ja tot és possible, qui no et diu que els Estats Units entren en una crisi constitucional, insòlita en un país on la transmissió pacífica del poder executiu cada quatre anys és tan natural com l’aire que es respira, o en un greu problema d’ordre públic.

Per a Trump el millor escenari era, òbviament, la victòria, però el segon millor escenari era aquest: el pollastre, el fang, la batalla legal perquè “a vosaltres, oh poble americà, us han robat la victòria”. I així, si hagués de deixar la Casa Blanca, sempre quedarà que ell no va reconèixer la victòria.

Ara bé, dit això, si Trump pot disputar-li la victòria a Biden i merdejar amb el recompte és perquè Trump ha fet la seva feina i Biden no: ha guanyat a Florida, ha guanyat a Ohio, i pot guanyar a Pennsilvània. Trump és, en certa manera, el guanyador moral de la nit. O el guanyador immoral.

Trump ha aconseguit que seguir-lo sigui una religió i votar-lo una rebel·lió. Trump no té partit (el partit republicà sembla que no existeixi) ni votants, té fidels d’aquells que com més es riuen de la seva fe, més hi creuen. Biden sonava amb molta menys energia, com una veu gastada d’una política que s’ha fet massa anys als despatxos per tenir força moral i sonar sexi, guanyadora i versemblant, sobretot davant un candidat que ha entès que molta gent ja no espera promeses ni solucions d’un president, en té prou amb una llista de culpables a qui engiponar el seu ressentiment, que els permet treure la ràbia que porten pel seu fracàs o per la insuportable superioritat moral de l’esquerra.

No pinta gens bé aquest dia després, ni per al món, ni per als americans.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.

stats