L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Davant la manifestació provocadora de la policia, d’aquest dissabte'

Hi ha notícies que quan les llegeixes és com si se’t quedés encès, parpellejant, un llum vermell de perill. Em vaig quedar parat quan vaig veure que un sindicat policial espanyol, Jusapol, es manifestava a Barcelona dissabte que ve, dos dies abans de l’1 d’Octubre. Tal com vam explicar, la convocatòria inclou homenatge a les forces policials que van intervenir a Catalunya l’1 d’octubre de l’any passat. No contents amb això, la manifestació sortia de la plaça Sant Jaume. Crec que tothom va pensar el mateix: venir a Barcelona a fer-se un homenatge després del rastre de violència que van deixar és una provocació intolerable.

Ja feia dies que a la plaça Sant Jaume hi havia una acampanada independentista de l’Acampada per la Llibertat. Ahir el Mossos van desallotjar-la, i el director general de la Policia va justificar l’acció perquè hi ha un nivell 4 d’alerta terrorista i va negar que fos per la manifestació de dissabte. Aquesta és la versió oficial, però tothom pot entendre que la manifestació de dissabte ha tingut alguna cosa a veure en el desallotjament. La qual cosa encara t’escalfa més.

Per què han fet això, els Mossos? Doncs perquè estan sent marcats molt de prop per la fiscalia. Per exemple, l’Onze de Setembre van ser requerits per explicar quin dispositiu policial havien previst. No havia passat mai. A més, que la mani de la Diada es presentava pacífica, com cada any, i així va ser. Quan fa dos caps de setmana manifestants contra el català anaven a pujar a l’escenari que s’havien instal·lat a la plaça Sant Jaume i la pressió popular de gent en contra no els va deixar ni entrar a la plaça, com aquell qui diu, els Mossos van tornar a ser cridats a seu judicial per explicar perquè no havien garantit el dret de manifestació dels defensors dels castellà a Catalunya. Van estar-s’hi quatre hores explicant a la fiscalia que quan es poden trobar dues manifestacions de signe contrari el criteri és que és més important garantir la seguretat que garantir el dret de manifestació o estar pendent de qui va demanar la plaça primer.

Sota aquesta pressió s’anaven a manifestar dissabte els policies espanyols. Fins que per fi, aquest matí, el departament d’Interior ha comunicat a Jusapol i a l’Associació Observatori de la Catalanofòbia que han de canviar l’itinerari de les manifestacions de dissabte perquè són de signe contrari i hi ha risc que hi hagi alteracions de l’ordre públic.

Per tant, aparentment, els policies ja no podran sortir de la plaça Sant Jaume, però es manifestaran igualment. Perquè ara interposaran recursos i l’última paraula legal no està dita. Seran pels nostres carrers exhibint orgull per una actuació les imatges de la qual ara no posarem però per les quals no haurien de sentir orgull sinó vergonya. Per les quals no haurien de rebre homenatge ni condecoracions sinó el retret social i fins i tot penal (de fet, ja hi ha un jutjat que els investiga per la violència que van desplegar aquell dia).

Davant d’aquesta situació, hem de tenir el cap molt clar. L’1 d’octubre del 2017, efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van desencadenar una actuació brutal contra població pacífica que volia votar. Les imatges vistes a l’estranger fan mal a la imatge de l’estat espanyol. N’hi han fet molt, de mal. Per tant, està molt clar que aquesta manifestació és una provocació en tota regla per veure si ens hi tornem. Esperen que la reacció de la gent sigui violenta. Que se’ls insulti, que se’ls llencin objectes, que hi hagi enfrontaments físics i desordres al carrer. Volen imatges dels catalans, que diuen que són tan pacífics, contra la policia. Les càmeres de les televisions espanyoles estan esperant àvidament poder captar aquestes imatges per servir-les després en bucle matí, tarda i nit. Pensin que els policies que van venir de reforç per l’Onze de Setembre (se’n recorden?) encara no se n’han anat. No ens ho podem permetre. Em bull tant la sang com a qualsevol persona decent davant d’aquesta provocació i no sé quantes mostres més hem de donar de serenitat. Em sembla lamentable que el ministeri de l’Interior o la delegada del govern espanyol a Catalunya no entenguin que aquesta manifestació és una provocació. Però sé que hem de donar-ne sempre, de mostres. Crec que la reacció dels carrers a Catalunya l’1 d’Octubre, el dia 3 davant dels empresonaments, etc. va ser admirable. Dissabte cal fer un esforç de civisme, d’imaginació, de dignitat, per protestar per una presència de gent que no són benvinguts, aconseguint, però, que quedi clar que els violents van ser ells. Però la memòria pacífica de l’1 d’Octubre mereix tota la nostra serenitat per protegir-la.