L’anàlisi d’Antoni Bassas: '«Democràcia plena significa que no hi hagi presos polítics a Veneçuela», segons Pedro Sánchez'

Espanya ha reconegut Juan Guaidó com a president de Veneçuela, en el marc d’un acord entre països de la Unió Europea. Es tracta d’una de les decisions més delicades que ha pres en molt de temps la diplomàcia espanyola perquè s’arrenglera amb Donald Trump, sense el suport del qual Guaidó no s’hauria atrevit a aixecar la mà i jurar com a president. Feia temps que els nord-americans no intervenien tan directament en el que algú en va dir “el pati del darrere”, referint-se a l’Amèrica Llatina. Com si fos una repetició 2.0 de la Guerra Freda, els Estats Units volen la caiguda del règim bolivarià, que rep el suport de Rússia.

La situació pot empitjorar dramàticament als carrers perquè Maduro està disposat a defensar-se amb les armes, tal com va dir ahir a Jordi Évole, que el va entrevistar. Maduro rebutjava l’ultimàtum que li havien llançat i el comparava amb Catalunya.

Amb el reconeixement de la Unió Europea i gairebé tot Amèrica, la pressió sobre Maduro i l’exèrcit veneçolà, que encara li dona suport, es farà molt difícil de suportar i el conflicte, fins i tot el conflicte armat, pot estar servit.

Avui la Carme Colomina explica a la contraportada de l’ARA que l’exèrcit presideix l’empresa estatal de petroli i té els ministeris de l’Interior, Agricultura, Habitatge i Alimentació, i que és probable que també participi en el mercat negre d’aliments i de productes bàsics.

Que la situació econòmica i social és un desastre a Veneçuela, és una evidència: gana, inseguretat, inflació… Milers de veneçolans han fugit del país, encara que alguns hagin sortit del foc per caure a les brases dels veïns. Veneçuela és l’exemple perfecte de l’anomenada “maledicció dels països rics en recursos naturals”, que sovint són incapaços de gestionar la riquesa que tenen al subsòl. Que l’interès internacional per Veneçuela deriva més del potencial energètic (petroli, gas, pedres precioses) que no del respecte pels drets humans i els interessos del poble veneçolà, també és ben evident.

Sánchez ha remarcat avui que Guaidó és president interí i que demana eleccions lliures ben aviat. Convertir-se en intèrpret del que és democràcia plena i el que no sempre és delicat. Pedro Sánchez n’ha fet avui aquesta definició:

Les situacions de Veneçuela i d’Espanya són diferents, evidentment, però el guanyador de les últimes eleccions a Catalunya encara espera la investidura, i si resulta evident que els presos i encausats independentistes no van cometre rebel·lió ni sedició, ¿com volen que no considerem que Espanya té presos polítics i que això afecta la qualitat de la seva democràcia?

Maduro pot ser un mal governant, el chavisme pot haver fracassat, però avui una part significativa de la comunitat internacional ha demostrat que els conceptes de legalitat, legitimitat i ingerència humanitària es declinen d’acord amb interessos que en altres ocasions o en altres països s’ignoren.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.