L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No et preguntis què passarà, pregunta't què farem'

"El que passi dependrà del que fem, per exemple de si dimarts omplim o no la Diagonal a la Diada. Pot no semblar gran cosa venint de l’1 d’octubre, però quan parlem de persistir, parlem d’actituds com aquesta"

L’actualitat del dia gira al voltant del discurs del president Torra ahir al TNC. Un discurs que es preveia important, perquè un president, a principi d’un any com aquest, que es preveu intens, ha de marcar una posició, i Torra ho anava a fer amb una posada en escena (mai més ben dit) que buscava una certa espectacularitat.

Torra crida a la mobilització fins a la sentència contra l’1-O

Diguem d’entrada que el discurs no va ser un full de ruta amb terminis i una direcció clara perquè no ho podia ser. Per moltes raons: perquè l’independentisme ja no es posa terminis, perquè els presos i el seu judici és el gran termini, i perquè Torra va arribar a les llistes de Puigdemont com un independent, ocupa la presidència com un interí, no té cap cap partit al darrere, presideix un govern de coalició entre dos partits que sempre han competit entre ells i es miren amb recel, que tenen dos líders, Puigdemont i Junqueras, que han estat mesos i mesos sense diàleg, i en resum, que Torra és un líder accidental que havia de consensuar el seu discurs amb molta gent i això ja prefigurava que les consideracions serien molt generals.

"Torra consideraria incompatible continuar fent de president mentre l’Estat s’acarnissa amb polítics que no han comès rebel·lió, sedició ni malversació. Creu que la línia entre intentar fer política en condicions adverses i acabar sent un col·laboracionista pot arribar a ser molt fina"

Hi ha un aspecte personal de Torra que sí que cal tenir present, sobretot per entendre per què diu que si la sentència és condemnatòria “plantejarà una opció al Parlament”. O sigui, que potser plega i convoca eleccions. Vejam. A Torra, independentista de tota la vida, ja li costa ser el president amb presos polítics a les presons catalanes, o sigui presos sota la seva administració. El que se li faria insoportable seria tenir-los condemnats per  una pila d’anys i ell de president, encara que els deixessin a Estremera o a Soto del Real o a Alcalá-Meco: Torra consideraria incompatible continuar fent de president, i per tant de representant ordinari de l’estat espanyol a Catalunya, mentre l’Estat s’acarnissa amb polítics que no han comès rebel·lió, sedició ni malversació. Torra creu que la línia entre intentar fer política en condicions adverses i acabar sent un col·laboracionista pot arribar a ser molt fina. D’aquí ve això que diu que aniria al Parlament.

Però, esclar, això, ell. I nosaltres? Què hem de fer? Doncs una cosa va quedar clara del seu discurs: fins al judici dels presos i la sentència no esperem grans novetats. Perquè són el judici i la sentència el que desencadenaran alguna reacció majoritària al carrer, perquè hi ha gent no independentista que troba un disbarat els presos, el judici i la sentència si fos condemnatòria. I atraurà l’atenció internacional. O sigui que el que Torra va dir ahir és que les sentències acabaran sent un gran nou moment d’empoderament popular. De manera que, un cop més, el que passi dependrà del que fem, per exemple de si dimarts omplim o no la Diagonal a la Diada. Pot no semblar gran cosa venint de l’1 d’octubre, però quan parlem de persistir, parlem d’actituds com aquesta.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.