Misc 14/01/2019

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La senyora de Nou Barris que ho passa malament’

"Tot això no és més que la prèvia del que vindrà per les municipals. L’enemic seran els catalans, el català, els diners de Catalunya, els immigrants, les feministes... La solució, presons, 155, i retallades de la llibertat d’expressió. No venen temps fàcils"

3 min

Ara fa una setmana Manuel Valls va aconseguir ser notícia per haver remugat en veu alta en un menjador d’un hotel de Barcelona quan estava parlant el guanyador d’un premi literari. Va viure tres dies de la rifeta. Va parasitar un acte en què el protagonista era un altre i, com que estava ple de periodistes, el seu comportament maleducat va ser àmpliament difós i comentat.

És la nova tendència en matèria de comunicació política populista: el candidat ha de fer soroll, “liar-la parda”, “muntar el pollastre”, i buscar sistemàticament una crisi, un enemic, anar a buscar el votant per les baixes passions i mentir sense escrúpols. Els mitjans recullen les teves paraules polèmiques, perquè això dona audiència, i tu et vas treballant una base de votants convençuts. La resta de votants, tant se val que els encabronis perquè no et votaran mai.

Això va fer Trump per guanyar les eleccions, salvant les distàncies, i ara de president, continua: s’ha inventat un estat d’emergència, té els ministeris parats i els funcionaris sense cobrar fins que el Congrés li doni diners per aixecar el mur amb Mèxic que ja va estar prometent durant la campanya, perquè els immigrants són l’enemic, són camells, són violadors. Que els americans es matin entre ells gràcies a la llibertat de portar armes és una qüestió sense importància, esclar.

Això és el que va fer Valls ahir a La Sexta quan li van preguntar pel català:

Atenció al gran estudi sociològic de Valls: "Una persona li va dir que, de vegades, tenia la impressió que parlar castellà no estava prohibit però ho passava malament".

Qualsevol persona que hagi viscut cinc minuts a Catalunya, especialment a Nou Barris, sabrà que, en matèria de llengua, els que ho passen malament són els catalanoparlants, perquè estan en clara minoria. Qualsevol persona que visqui a Catalunya sabrà que els catalans tenim tendència a passar-nos al castellà si algú ens hi parla o si intuïm que no ens entén. Qualsevol que tingui fills escolaritzats a Catalunya, especialment a Nou Barris, sap que la llengua del pati és el castellà, per no parlar de la llengua que sona a la immensa majoria de televisions.

Valls va dir que a Barcelona hi ha un clima "de tensió i de violència per culpa de l'independentisme”. Ja n’hi ha prou. La violència la posa la ultradreta quan surt al carrer, com podrien explicar els de la parada de l’ANC a la plaça Tetuan aquest cap de setmana. Per no parlar de la violència policial de l’1 d’Octubre. L’independentisme pot haver comès molts errors, però aquest no.

A Valls no se’l pot menystenir com a rival polític, però mentre continuï mentint així, no mereix cap respecte polític. Perquè juga amb material sensible com la llengua, que tots plegats portem com podem. No mereix cap respecte polític el fill d’uns exiliats a França a causa del franquisme, que va imposar el castellà, i ara ell converteix en problema la seva llengua familiar, el català. No mereix cap respecte polític algú que fa el discurs de “Fixa’t, els immigrants, amb el que han donat a Catalunya”. Com si no haguessin vingut, primerament, a trobar un futur per a ells i els seus fills.

Després, aquests polítics com Valls, que sembla que defensin una anadalusa d’origen, són els primers que festegen amb la idea d’expulsar immigrants. Els fan servir com volen.

Tot això no és més que la prèvia del que vindrà per les municipals i autonòmiques, el 26 de maig, i que ja vam veure a Andalusia: l’enemic seran els catalans, el català, els diners de Catalunya, els immigrants, les feministes... La solució, presons, 155, i retallades de la llibertat d’expressió. No venen temps fàcils.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats