L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'ONU, Llibertat presos polítics’

Ja es veia a venir que l’acusació del judici al Procés al Tribunal Suprem no podria mostrar cap imatge de gent armada, ni de violència, ni de destrucció generalitzada, ni de crides a l’enfrontament, ni de res que cap jutge del món pugui pensar que sosté una petició de 25 anys de presó i la privació de llibertat de nou persones des de fa més d’un any i mig. I així va ser.

Els fiscals van triar imatges ja conegudes (això sí, retallant les càrregues policials, que ja ensenyaran les defenses), i van arribar a mostrar imatges repetides; fins i tot, en alguns casos, no van poder-ne precisar ni el lloc ni el dia, fins al punt que van demanar un vídeo que era del novembre, quan els Mossos ja estaven sota el comandament de Rajoy un cop aplicat el 155. Va quedar clara la raó per la qual el jutge Marchena no va autoritzar el contrast simultani de les declaracions dels testimonis amb les imatges corresponents: els vídeos no aguanten el relat ensinistrat dels policies. Si aquests són els vídeos de la Fiscalia, gairebé no caldria que la defensa n’ensenyés de nous.

I, amb tot, malgrat que ahir els fiscals van fer el ridícul en alguns moments, cal preguntar-se per què van emetre aquestes imatges. I hi ha dues respostes, una de senzilla i una de més rebuscada. La senzilla és que pretenien mostrar un clima generalitzat d’obstrucció de la justícia, un clima orquestrat pels acusats, i que per això, tant era l’hora i el lloc, allò passava a Catalunya, aquells dies. Ara ho sentiran, i sentiran també que Marchena, pensant en Estrasburg, deixa clar que entén que les defenses no hi estiguin d’acord:

La segona l’ha comentat avui Ernesto Ekaizer. Avui (o demà si el judici va tard) les defenses ensenyaran les càrregues policials, i, per tant, els fiscals quedaran en evidència, perquè la violència, necessària per a la rebel·lió, l’haurien posat els policies. Doncs no, els fiscals estarien intentant provar que la violència policial és la resposta a l’obstrucció de la gent (suggerida pels acusats) i que, per tant, estem davant del fenomen que Ekaizer anomena ‘violència inversa’, o sigui, la violència de la policia no seria res més que un mirall de la violència de la gent. ‘Violència inversa’. Només així s’explica que els fiscals ja hagin fet saber que la Fiscalia mantindrà, la setmana que ve, l’acusació de rebel·lió quan arribi el moment de comunicar les seves conclusions definitives.

I atenció, perquè en el camp internacional hem tingut dues notícies molt importants. Una, ahir, el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va desestimar el recurs presentat per la majoria independentista al Parlament i va donar la raó al Tribunal Constitucional, que va suspendre el ple del 9 d’octubre en què s’havia d’aplicar el resultat del referèndum (al final es va fer l’endemà perquè el president Puigdemont, fent ús de la seva prerrogativa, va comparèixer a petició pròpia i va forçar el ple, que va ser el dia que no va declarar la independència). Estrasburg diu que aquell dia 9, la ingerència del TC en el Parlament estava justificada per protegir els drets de la minoria parlamentària davant possibles abusos de la majoria.

I l’altre s’està produint durant el dia d’avui. El Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU presentarà aquesta tarda un informe que reclamarà la llibertat immediata d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El grup considera que la seva detenció i empresonament és una vulneració de drets fonamentals, especialment el de llibertat d'expressió, insta el govern espanyol a fer una investigació "exhaustiva i independent" del cas a Catalunya i li demana que el posi en llibertat.

Que aquest grup de les Nacions Unides comuniqui aquest informe és important, moralment, segur; que això signifiqui la llibertat dels presos ja són figues d’un altre paner. De moment, el president Puigdemont ja ha reaccionat des de l’exili ("Vulnerar la Declaració Universal dels Drets Humans és una vergonya per a un país de la UE") i també Marta Rovira des de Suïssa.

Avui és el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU qui diu “Llibertat per als presos polítics”.