L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Oferta del dia 2x1 a Catalunya: mà dura i mà més dura’

"Si Sánchez volia comparar alguna cosa de la Gran Bretanya amb Catalunya, mira que ho tenia fàcil: no s’assembla al Brexit. S’assembla al referèndum d’independència d’Escòcia"

El mal resultat de les eleccions andaluses ha fet canviar el to al president del govern espanyol. Avui, al Congrés, en un debat per parlar del Brexit i de Catalunya, ha ajuntat tots dos conceptes i ha dit: “L’independentisme ha seguit el mateix patró d’enganys i d’exaltació de les emocions” que els ‘brexiters’.

EN DIRECTE: Sánchez compara el Brexit amb el Procés i promet una resposta “contundent” si es vulnera la llei

La comparació ha estat molt desafortunada. El Brexit es fa per marxar de la UE. La independència de Catalunya, no. I la immensa majoria de catalans volem seguir sent ciutadans de la UE. No, si Sánchez volia comparar alguna cosa de la Gran Bretanya amb Catalunya, mira que ho tenia fàcil: no s’assembla al Brexit. S’assembla al referèndum d’independència d’Escòcia, que Londres va pactar amb Edimburg.

Sobre “enganys i exaltació emocional”, és evident que la política també són emocions, i les emocions de la identitat són profundes, però n’hi ha prou de recordar que el 2005, fa tretze anys, la reclamació majoritària catalana va consistir en un nou Estatut d’Autonomia. I que ha acabat sent una decisió natural, gairebé racional, de milions de catalans, passar del 15% al 48% de vot independentista.

Què ha passat aquí? Que a Sánchez li ha canviat la veu. Els socialistes van fer un mal resultat a Andalusia, fins al punt que perdran el poder que tenien des de feia 36 anys. Veuen a venir un mal resultat semblant a les autonòmiques i l’atribueixen als vots independentistes a la investidura de Sánchez. I per això avui l’oferta de Sánchez a Catalunya ha estat la de mà dura. Una mà dura, cito textualment: “Ferma, serena, proporcional i contundent”. Ha avisat que enviaria “les forces de seguretat que calguin” a Catalunya si els Mossos no garantien la seguretat. Sánchez no ha aguantat la pressió interna dels ‘barons’ ni la mediàtica.

De fet, Sánchez hauria estat indistingible del discurs de Rivera o Casado si no fos perquè, com si fos l’oferta del dia 2x1, si Sánchez ha adoptat el to de mà dura, Rivera i Casado han estat en el de més mà dura. Rivera ha dit que la UE va ser un projecte construït per anar contra gent com Torra. I d’aquí cap a l’apocalipsi a Catalunya.

Gairebé a la mateixa hora, al Parlament, Inés Arrimadas ha reduït el seu discurs a una fotografia, aquesta.

Això va així: si ser dur amb Catalunya va donar bons resultats electorals a Andalusia, els pròxims sis mesos no esperem un altre discurs de part de la majoria de partits espanyols, que demanaran 155, intervenció dels Mossos, de l’escola, de TV3 i així successivament.

L’únic que ha mostrat una clara voluntat de donar una resposta política a un problema polític ha estat Pablo Iglesias.

Mirin, ser rebut pel president d’Eslovènia és un èxit diplomàtic de Torra però fer l’analogia d’Eslovènia i Catalunya no podia sortir bé i, de fet, no tan sols ha apagat la imatge de la reunió presidencial sinó que ha tornat a convertir Torra en el personatge més demonitzat de la política espanyola, igual que ho van ser Arzalluz, o Carod, o Mas o Puigdemont. L’independentisme no pot ignorar que va donar els seus vots per fer fora Rajoy i que amb totes les seves insuficiències Sánchez permet més joc polític que Rajoy.

I finalment, és una vergonya el to apocalíptic amb què la dreta espanyola i la majoria de mitjans espanyols, que representa que també parlen pels catalans, facin creure a la gent que a Catalunya estem en guerra. A França hi ha problemes greus, al Regne Unit hi ha problemes greus, tots tenim una amenaça a sobre molt més greu, que es diu terrorisme. Ahir hi va haver un tiroteig mortal en un mercat de Nadal a Estrasburg… I al costat d’aquests problemes, la realitat catalana, amb problemes socials semblants als de tot Europa, continua tenint una capital global com Barcelona i la seva àrea que té la confiança del món dels negocis, del turisme, de la creativitat.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.