L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pedro Sánchez fa política a Catalunya: Us ignoro’

"El pla de Sánchez és clar: deixem que es publiqui la sentència, deixem que els catalans s’esbravin, deixem que hi hagi eleccions a Catalunya i llavors, i només llavors, amb la interlocució més aclarida, si de cas ja començarien a fer alguna cosa semblant al diàleg"

Esquerra Republicana ha enviat un missatge de domini absolut del partit per part d’Oriol Junqueras en la votació d’aquest cap de setmana. El 88% llarg de vots de la militància reforça l’estratègia del líder republicà a la presó. S’han acabat les unilateralitats catalanes, hem de ser més per la independència, eleccions com a resposta a la sentència i, si escau, un govern d’esquerres a Catalunya.

Les bases d’ERC avalen la via Junqueras cap a la successió

El problema immediat d’aquesta estratègia és que el PSOE no vol saber-ne res, de l’independentisme. Avui i demà, el rei Felip de Borbó es reunirà amb els líders dels partits al Congrés (excepte Esquerra i Bildu, que no hi aniran), i tot fa pensar que demà, quan acabi, constatarà que Pedro Sánchez no vol els vots i les abstencions que podria tenir de Podem, el PNB i Esquerra, i tornarem a ser cridats a votar el diumenge 10 de novembre.
Pedro Sánchez no vol dependre dels independentistes, ni tan sols d’aquesta Esquerra més possibilista que amonesta Pablo Iglesias. No se’n refia. I com que els comuns i sobretot el PSC estan lligats a una estratègia que es decideix a Madrid, ara no es mourà res. 

Felip VI obre l'última ronda de contactes amb els partits per a la investidura

Passo per alt el menyspreu al vot de la gent que significa que Sánchez no vulgui investir-se ara, perquè creu en les enquestes que li diuen que li anirà millor si repeteix comicis. Sobretot, el que em sembla important de remarcar és que Sánchez deixí refredar la solució per a Catalunya, que no vulgui dialogar com al desembre i que ho faci per por a la dreta que l’acusa de traïdor i dels seus propis votants, enverinats de catalanofòbia. El pla de Sánchez és clar: deixem que es publiqui la sentència, deixem que els catalans s’esbravin, deixem que hi hagi eleccions a Catalunya i llavors, i només llavors, amb la interlocució més aclarida, si de cas ja començarien a fer alguna cosa semblant al diàleg. 


Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.