No abarateixis el somni

L’atenció dels mitjans per un pòster cremat s’acaba quan s’apaga la flama

Les empentes al regidor del PP Josep Bou, l’hostilitat als convidats a l’acte de la Diagonal o la mateixa crema de fotos de Felip de Borbó no estan entre els moments més inspirats de la protesta per la sentència. No ho dic pel què diran, perquè ja sabem que quan els convé menteixen i ho saben, sinó per la societat catalana mateixa i per la qualitat cívica que ha demostrat tots aquests anys. Per dir-ho en paraules d’en Llach, l’independentisme no hauria d’abaratir el somni. Si l’1 d’Octubre va obrir els ulls al món és perquè estava lligat a drets civils que són universals. Aquell dia la societat catalana va oferir la seva millor versió, i l’estat espanyol la pitjor. El sobiranisme ha estat original i imparable i ara no hauria de quedar reduït a l’exasperació de copiar fórmules de protesta. L’atenció dels mitjans per un pòster cremat s’acaba quan s’apaga la flama, mentre que el resultat d’unes eleccions com les de diumenge té efectes a molt més llarg termini. Va per llarg. No abaratim el somni.