Un nen es queda parat quan sent que a la tele parlen en valencià

La frase d’aquest nen m’ha transportat 50 anys enrere

Ha corregut un tuit que deia: "«Papà, per què parlen en valencià?» Amb 5 anys el meu fill mai havia sentit el valencià a la seua televisió. Que important [que és] per als valencians recuperar la normalitat robada i que una manera de ser, d’existir i de parlar siga respectada". La frase d’aquest nen m’ha transportat 50 anys enrere, quan vaig veure i sentir per primera vegada un disc de Serrat: "Ah, però ¿hi ha discos en català?", vaig preguntar. Ho recordo com si fos ara. I resulta que és ara, també. En l’enteniment d’una criatura, sentir la llengua de casa en un suport modern suposa col·locar-la en la categoria del prestigi que atorga la normalitat. I el comentari del pare ens recorda que, de fet, tantes campanyes i manifestacions de la nostra vida es poden resumir en un sol i angoixat crit: volem existir!